ONZE DE SETEMBRE
Política 04/09/2016

La Diada posa a prova el grau de mobilització del sobiranisme

ANC i Òmnium homenatjaran l’11-S del 1976 als punts de Berga, Barcelona, Lleida, Tarragona i Salt

Núria Orriols
5 min
CINQUENA MARXA  Des del 2012 el sobiranisme surt al carrer per l’11-S.

BarcelonaLleida, Tarragona, Berga, Salt i Barcelona. Aquests són els punts escollits per l’ANC i Òmnium per acollir la Diada d’enguany en un moment en què el moviment independentista s’ho juga tot per fer una última demostració abans de la “culminació” del procés. Una mobilització que en un primer moment va començar desinflada però que en els últims dies ha sumat adeptes, també de pes institucional, com l’expresident de la Generalitat Artur Mas i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Ara bé, malgrat que s’hagin incrementat les inscripcions -divendres la xifra va arribar a 200.000 inscrits-, el que és cert és que per les mateixes dates el 2014 hi havia uns 400.000 apuntats, mentre que l’any passat se superaven els 300.000.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Per què aquesta diferència? Bona part dels consultats ho atribueixen al retard a l’hora d’obrir les inscripcions -es van obrir l’última setmana de juliol- però també perquè la gent creu que no és necessari apuntar-se. “El repte organitzatiu és molt gran”, assegura un responsable, que posa de manifest que la fórmula descentralitzada comporta dificultats logístiques. És per això que aquest 2016 tant l’ANC com Òmnium insisteixen en la necessitat d’inscriure’s per poder equilibrar les concentracions dels cinc punts i coordinar-se amb els cossos de seguretat.

Un altre dels reptes d’enguany a l’hora de plantejar la Diada era definir les raons de la mobilització. Després de quatre anys de manifestacions massives, i un cop ja hi ha majoria independentista al Parlament, era més difícil trobar raons per sortir de nou al carrer. “Sempre que ho fem passen coses”, argumenta un consultat que ha fet pedagogia tot l’estiu sobre la necessitat de mobilitzar-se fins a aconseguir l’estat propi. Aquest 2016 es fa una crida a “tots els demòcrates” per manifestar-se en contra de les polítiques del PP i el xoc que ha suposat per a Catalunya el govern de Mariano Rajoy a l’Estat. També per denunciar la judicialització del procés -la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, està amenaçada de ser acusada penalment i Artur Mas està processat pel 9-N- i reivindicar la convocatòria d’un referèndum unilateral d’independència (RUI).

Paral·lelisme històric

Per anar més enllà de la massa independentista i reivindicar la “transversalitat” de la mobilització, fonts de l’ANC avancen que en els cinc escenaris de Berga, Barcelona, Lleida, Salt i Tarragona s’homenatjarà la Diada de Sant Boi de Llobregat del 1976. Un acte massiu que va organitzar l’Assemblea de Catalunya -entitat clau per a la unitat del catalanisme durant la Transició- i que va ser la primera commemoració de l’Onze de Setembre després de quatre dècades de dictadura franquista.

Aprofitant que fa quaranta anys de l’acte de Sant Boi, l’ANC vol recuperar l’esperit de l’Assemblea de Catalunya i ser “punt de trobada” de diverses sensibilitats. Després de la primera manifestació el 1976, va venir la del 1977 a Barcelona, en què van sortir al carrer un milió de persones insistint a reclamar “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”. Després es va restablir la Generalitat, mentre que el primer Estatut de la democràcia va arribar el 1979. També es comptarà amb una seixantena de colles castelleres que exemplificaran els “pilars” de la República en les cinc ciutats escollides que representen el progrés (Tarragona), les llibertats (Barcelona), la cultura (Berga), la diversitat (Salt) i l’equilibri territorial (Lleida).

D’Ada Colau a Artur Mas

Un dels objectius de les entitats independentistes era aglutinar l’espai dels comuns per aquesta Diada. I, de fet, ho han aconseguit majoritàriament malgrat que les formacions de les confluències d’esquerres han deixat clar que no comparteixen el full de ruta cap a la independència. L’alcaldessa de Barcelona i cara representativa del moviment, Ada Colau, hi participarà juntament amb la seva formació, Barcelona en Comú. Alhora també hi serà el cap de files d’En Comú Podem a Madrid, Xavier Domènech, mentre que Podem Catalunya ha fet una crida interna a manifestar-se. De l’espai dels comuns només ICV no hi serà present, ja que EUiA també hi participarà.

Ni l’alcaldessa de Barcelona ni l’expresident Mas van ser-hi l’any passat. Si bé Colau no va manifestar-se perquè creia que la Via Lliure a la Meridiana reforçava el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27-S, els motius d’Artur Mas eren diferents. El llavors president considerava que havia de preservar el seu paper “institucional”, un dilema amb el qual es troba enguany Carles Puigdemont. Una de les incògnites quan queda una setmana justa per a la Diada és si l’actual president de la Generalitat seguirà la lògica del seu predecessor. Segons fonts consultades, l’actual cap de l’executiu està valorant la possibilitat d’assistir-hi i farà pública la seva decisió “molt aviat”. En la mateixa situació es troba la presidenta del Parlament i exlíder de l’ANC, Carme Forcadell, que ho decidirà en els pròxims dies.

Està previst que el líder de l’Assemblea, Jordi Sànchez, es reuneixi abans de dijous amb el president de la Generalitat per explicar-li els detalls de la mobilització. Sobre la trobada planarà el nou full de ruta i la qüestió de confiança del 28 de setembre. L’ANC és un dels actors independentistes -juntament amb la CUP i Demòcrates de Catalunya- que han apostat per introduir el referèndum en el full de ruta cap a l’estat propi. Una diferència clara amb JxSí, que, tot i que s’ha mostrat obert a parlar de tot, de moment manté les eleccions constituents com a última pantalla. Aquesta no és l’única reunió que mantindran els emissaris de l’ANC abans de la Diada. S’està agendant una trobada a finals de setmana amb Colau -Òmnium s’hi va reunir dijous- i també amb la resta d’alcaldes i alcaldesses de les cinc ciutats de l’11-S.

La Diada, tram a tram

Com cada any, l’entitat ha organitzat la mobilització a través de trams repartits a Berga, Barcelona, Tarragona, Lleida i Salt. Fonts consultades admeten que en un primer moment el concepte de Diada “descentralitzada” va costar d’interioritzar, però després ha resultat ser un factor “mobilitzador” del territori. Sobretot pel que fa a les comarques de les terres de Lleida i centrals. Segons va fer públic divendres la mateixa organització, els llocs on ara per ara hi ha més afluència són Salt, Berga i Lleida, mentre que a Barcelona i Tarragona, per capacitat de persones, és on queden més llocs per omplir.

D’altra banda, avui també s’inicia la Catalan Week a París, en què està prevista una performance independentista. Continuarà al llarg de la setmana a Londres, Zuric, Madrid, Bilbao, Rotterdam i Nova York. Un dels actes més polítics serà el de la capital anglesa, ja que hi serà representat tot el sobiranisme a través de Sergi Sabrià (ERC), Marta Pascal (PDC), Jaume Asens (BComú) i Mireia Boya (CUP). El format d’actes d’enguany contrasta amb els anteriors, en què s’havia reproduït la fórmula prevista per a l’11-S a Catalunya, des de la cadena humana al punter, passant per la V. “Aquest any tenia més sentit anar-se a explicar”, assenyala una veu coneixedora de les mobilitzacions a l’exterior, ja que amb el pas dels anys s’ha constatat que cada vegada eren menys els que es mobilitzaven.

La Diada d’aquest 2016 posarà el termòmetre al conjunt del moviment independentista.

stats