Diverses autonomies qüestionen el concert basc

BarcelonaUn dels reptes pendents que es trobarà el govern espanyol que surti de les urnes el 20 de desembre serà la revisió del sistema de finançament, una actualització que ja farà dos anys que està pendent, ja que el nou model havia d’entrar en funcionament l’1 de gener del 2014. L’actual govern espanyol, però, s’ha limitat a demanar a les comunitats autònomes que li remetin l’anàlisi que fan del sistema vigent i ha agrupat les aportacions dels diversos executius, que fan algunes propostes de reforma i coincideixen a criticar l’escassetat de recursos. El document servirà de base per negociar el nou model -si el pròxim govern estatal manté els plans en aquest sentit- i evidencia que, per primer cop, diverses autonomies qüestionen el concert econòmic basc i la quota navarresa.

La presidenta de la Junta d’Andalusia, Susana Díaz, ja va assenyalar dilluns la necessitat de “modular” la quota basca per “evitar privilegis” entre territoris, i ahir el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, hi va insistir. Per escrit, però, el quòrum va més enllà d’aquests dos presidents socialistes. Fins ara pocs s’havien atrevit a demanar una reforma del concert basc, però l’escassetat de recursos i l’argument de la igualtat en l’accés als serveis entre ciutadans d’arreu de l’Estat ha provocat canvis en aquest sentit. Algunes veus, per tant, critiquen que el model foral provoca que “el País Basc i Navarra tinguin nivells de pressió fiscal més baixos, més competències normatives i de gestió en l’àmbit tributari i uns nivells de finançament molt superiors als de les comunitats de règim comú”, que n’hi ha que qualifiquen de “privilegis financers aliens als principis constitucionals que els sustenten”.

D’aquesta manera, diverses comunitats demanen que els dos territoris contribueixin als mecanismes de solidaritat amb les altres comunitats o que estiguin subjectes als mateixos criteris d’anivellament que els establerts en el sistema de les de règim comú. Així, Astúries veu com un “privilegi” els resultats del sistema foral i reclama equiparar els recursos per habitant a la resta de l’Estat, mentre que Castella i Lleó constata un “sofrefinançament” que du a “perjudicis en els ingressos de l’Estat i les comunitats”. Les Illes Balears, Castella-la Manxa i Múrcia lamenten que els bascos i navarresos gaudeixin de més recursos per càpita i Cantàbria critica també que la poca col·laboració de les administracions forals dificulti els procediments de gestió i inspecció de les comunitats limítrofes.

Tanmateix, el govern basc no vol ni sentir a parlar de qüestionar el finançament. El seu portaveu, Josu Erkoreka, va denunciar una “campanya perfectament organitzada” per “deslegitimar” el concert i va reclamar que s’escapi del debat polític i electoral. Més contundent va ser el secretari de l’executiva del PNB, Koldo Mediavilla, que va avisar que el concert és l’“últim punt de soldadura” que uneix el País Basc a l’Estat, i va alertar: “Si es trenca, quedem lliures tots”. El finançament, de fet, és un element d’unitat en el territori foral. La secretària general del PSE, Idoia Mendia, va avisar que qui el qüestioni tindrà “de cara els socialistes bascos”, mentre que la presidenta del PP basc, Arantza Quiroga, va exigir saber si el PSOE pretén revisar la quota, ja que el seu líder, Pedro Sánchez, va apostar per “actualitzar-la”.