Publicitat
Publicitat

LA POLÍTICA PENITENCIÀRIA

El govern espanyol anuncia que recorrerà la decisió

Estrasburg tomba la línia dura contra els presos d'ETA

El tribunal europeu considera que la doctrina Parot, que va endarrerir l'excarceració de l'etarra Inés del Río, és "irregular". La decisió, rebutjada per l'Estat, obre una escletxa en la política penitenciària.

El Tribunal Europeu de Drets Humans va obrir ahir una escletxa en la política penitenciària de l'estat espanyol. L'alt tribunal va condemnar Espanya per mantenir a la presó de manera "irregular" l'etarra Inés del Río Prada en aplicació de l'anomenada doctrina Parot, ideada pel Tribunal Suprem el 2006 per endurir el compliment de les penes i endarrerir l'excarceració dels presos etarres jutjats amb Codis Penals més laxes que l'actual. El govern espanyol ja va avançar ahir que estudia interposar un recurs a la sentència i que no pensa deixar en llibertat Del Río, tal com demana el tribunal d'Estrasburg, que també fixa una indemnització de 30.000 euros per danys morals a l'etarra. La decisió fixa un precedent per als 77 presos, la majoria membres d'ETA, que han vist allargada la seva condemna amb aquesta doctrina.

Segons el tribunal d'Estrasburg, la doctrina Parot -que adopta aquest nom perquè el Suprem la va aplicar per primer cop el 2009 a l'etarra Henri Parot per evitar que sortís de la presó després d'haver estat condemnat per 33 assassinats- és "irregular" perquè obliga a descomptar beneficis penitenciaris sobre el total de la condemna i no sobre els 30 anys d'estada màxima a la presó. Això suposa que els etarres amb les penes més altes per delictes comesos abans de l'entrada en vigor del Codi Penal del 1995 no poden quedar en llibertat als 18 anys de condemna amb els atenuants, com passava amb els jutjats amb el Codi del 1973, sinó a partir del compliment efectiu dels 30 anys de presó.

Del Río va ser detinguda el 1988 i era membre amb De Juana Chaos del comando Madrid, que va provocar la mort de 12 policies en un atemptat el 1986. Havia de sortir de la presó el 2 de juliol del 2008, però l'Audiència Nacional va ajornar la seva sortida fins al 27 de juny del 2017. La decisió ha estat desautoritzada pel tribunal perquè viola els articles 7 (no hi ha pena sense llei) i 5.1 (dret a la llibertat i a la seguretat) del Conveni Europeu de Drets Humans.

A més de demanar la seva excarceració, la sentència demana a Espanya que indemnitzi l'etarra amb 30.000 euros pels danys morals causats i amb 1.500 per despeses i costos. D'entrada, la sentència del tribunal europeu, que està presidit per l'andorrà Josep Casadevall, no és vinculant. Però el govern espanyol està a l'espera de conèixer si és definitiva per presentar un recurs.

En contra de la sentència

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va assegurar que discrepa "severament" de la resolució dels magistrats d'Estrasburg i va afegir que Del Río seguirà a la presó. Ho va corroborar el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, que va explicar que demanarà que se suspengui l'execució de la decisió perquè "sens dubte l'etarra es fugaria".

Mentre els socialistes i el PNB van considerar que el tribunal tombava la doctrina Parot i Bildu demanava a l'Estat que fes una "reflexió profunda" i un canvi de política penitenciària, el PP, davant el risc d'un efecte dòmino, va insistir que la decisió afecta només Del Río. De fet, hi ha una trentena de casos més sobre la taula del tribunal que segueixen el mateix camí.

Més continguts de