Publicitat
Publicitat

ACORD SOBIRANISTA

La Generalitat es retirarà de set processos judicials contra activistes

Aquest gest forma part dels acords que no han transcendit de la negociació entre JxSí i la CUP

“Al nostre voltant hi tenim repressió política, hi tenim persones que pateixen pels judicis que tenen pendents, malgrat que la Generalitat, efectivament, s’hagi retirat de l’acusació d’algunes causes”. Aquestes paraules són extretes del discurs de la diputada de la CUP Anna Gabriel en el debat d’investidura de Carles Puigdemont. Certament, el paper de l’executiu en els processos judicials contra activistes era un dels elements que hi havia damunt la taula durant les negociacions i n’havia aparegut una referència en la primera proposta de pla de xoc de Junts pel Sí, tot i que va desaparèixer del redactat definitiu que es va debatre a Sabadell en l’assemblea de la CUP. Què havia passat? De forma discreta, les dues formacions havien concretat set procediments dels quals la Generalitat s’havia de retirar. Aquest element forma part de l’acord i no ha transcendit, però l’ARA hi ha tingut accés.

Va ser l’esquerra anticapitalista qui va posar sobre la taula aquesta qüestió -molt sensible tant per a la CUP com per al conjunt de moviments socials- entre les 54 mesures que contenia Fil a l’agulla, el seu document de demandes per a l’entesa. En concret, el punt 33 reclamava la “retirada de la Generalitat com a acusació de tots els processos judicials oberts i pendents per temes de persecució política, dissidència o desobediència a lleis injustes, atès que l’acusació pública ja correspon a les fiscalies”. I és que, encara que l’executiu català deixi de ser-hi, el judici seguiria endavant si el ministeri fiscal manté l’acusació.

La primera oferta de JxSí

Tanmateix, d’inici els negociadors de Junts pel Sí no van assumir plenament aquesta petició i, en la primera proposta articulada de pla de xoc, de 20 punts, senzillament es deia que el Govern s’obriria a valorar la seva implicació en aquests casos, tot i que posant-hi límits d’entrada. D’aquesta manera, el document que va rebre la CUP apostava per la “revisió de la posició de la Generalitat com a acusació d’aquells processos judicials oberts i pendents per temes de naturalesa política, en els quals el motiu de la causa no sigui una agressió a efectius dels Mossos d’Esquadra”.

D’aquesta manera, entre la demanda original, que la coalició independentista considerava excessiva, i la contraoferta, que la CUP va valorar com a inconcreta, les parts van acordar que JxSí elaboraria un llistat dels procediments en què es podria comprometre a retirar la Generalitat com a acusació per portar-lo com a proposta a l’assemblea de Sabadell, en què la formació va evidenciar la seva divisió amb l’empat a 1.515 vots. I en el document que van rebre finalment els anticapitalistes -i que ja es va valorar a la cocapital vallesana, tot i que es manté discret- hi ha aquests set processos contra activistes, pels quals estan imputades un total de 40 persones.

Protestes a Barcelona i Girona

El més antic d’aquests casos es remunta al desembre del 2011, quan una protesta contra la visita d’Artur Mas a la Universitat de Girona acaba amb 12 imputats -entre estudiants i treballadors del centre-, acusats d’intentar boicotejar l’acte. Així mateix, la Generalitat també es retiraria de dos processos oberts arran de disturbis durant la vaga general del 29 de març del 2012 a Barcelona i de dos més de la vaga general del 14 de novembre del mateix any -un a la capital catalana i un altre a Girona-. Finalment, l’executiu també s’esborraria de l’acusació referent a una acció de protesta contra la línia de molt alta tensió a Viladasens (Gironès) el gener del 2014 i del cas que implica quatre joves que es van manifestar contra el tancament de Can Vies el maig d’aquell mateix any a Sants. Així, els fets que van originar aquests processos van tenir lloc bàsicament entre Barcelona i Girona.

Els procediments dels quals s’esborrarà l’executiuSigui com sigui, malgrat les paraules de Gabriel i el compromís de JxSí, als advocats d’aquests casos no els consta que la Generalitat ja s’hagi retirat. Matisen, però, que això no vol dir necessàriament que s’hagi incomplert l’acord, sinó que la justícia pot no haver notificat encara els canvis. A més, l’executiu es troba encara en una fase transitòria d’intercanvi de poders.

Alhora, l’Ajuntament de Barcelona es va avançar i el seu tercer tinent d’alcalde, Jaume Asens, va anunciar al juliol que es retirava dels 16 casos en què estava personat -alguns coincidien amb els que afecten ara el Govern-. Segons va explicar, era una manera de no duplicar la feina amb la fiscalia i estalviar-se 80.000 euros en advocats.

La CUP rebutja gestionar l’àrea de transparència

Les propostes i contrapropostes que han circulat entre Junts pel Sí i la CUP són múltiples i van molt més enllà del document que la coalició independentista va elaborar per seduir els anticapitalistes. D’aquesta manera, s’ha posat sobre la taula en diverses ocasions la possibilitat que la CUP gestioni o s’impliqui directament en el Govern, una opció que aquesta formació ha descartat sempre, limitant la seva entesa a l’àmbit parlamentari.

En aquest sentit, una de les últimes propostes que els negociadors de Junts pel Sí van plantejar l’última setmana de negociació, segons ha pogut saber l’ARA, va ser que fos la CUP qui gestionés l’àrea de transparència de la Generalitat, que és clau per a aquesta formació i que està sota la responsabilitat de la conselleria de Raül Romeva. Tot i que es va oferir la possibilitat que, en lloc de posar-hi els responsables, els anticapitalistes decidissin qui podia encarregar-se de liderar aquesta àrea de l’executiu que fos de la seva confiança, la resposta sempre va ser negativa.

La CUP no volia de cap manera ser al Govern. De fet, els negociadors expliquen que ERC li va oferir diversos cops, sense sort, que s’impliqués en les seves conselleries.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT