Sense conflictes de banderes i buscant acords: el viatge d'Artur Mas a Israel en cinc claus

Enviat especial a Jerusalem (Israel)Artur Mas ha tornat avui dimecres a Barcelona després de quatre dies d'intensa activitat a Israel, on ha encapçalat una missió institucional i comercial en el que era el seu primer viatge oficial a l'estat hebreu. L'estada ha tingut alguns paral·lelismes amb el que va fer el 1987 Jordi Pujol, tot i que aquell cop el govern espanyol −que feia un any i mig que havia establert relacions diplomàtiques amb Israel− tenia interès que el president català estovés la relació, i ara la incomoditat ha estat evident. La delegació catalana ha acabat satisfeta pels convenis signats en matèria de recerca i dels contactes que s'han fet, que haurien de permetre trobar vies de finançament a les 'start up' catalanes. EL proper viatge, a finals de novembre, serà a l'Índia. Aquestes són les cinc claus del viatge de Mas:

1. Recerca i missions econòmiques: En l'àmbit de la recerca s'han signat acords per valor d'un milió d'euros per la part catalana i un altre per la israeliana amb les universitats i el govern israelià que permetran l'intercanvi de científics entre els dos països i intentar importar el model d'empreses 'start up' −n'hi ha més de cinc mil− a Catalunya. Els israelians cooperen amb la UE en matèria de recerca, però per la competitivitat dels seus projectes i centres científics −l'armament té un paper determinant− reben més fons dels que inverteixen, fet que aixeca suspicàcies en alguns països europeus. En aquest sentit, participar en projectes compartits o liderats per Catalunya, que forma part de la UE, els permet estalviar-se problemes. En el front empresarial, l'estrella ha estat Iberpotash, propietat de la israeliana ICL. Mas els ha traslladat el compromís de defensar les mines de Súria i Sallent, qüestionades ambientalment per la Justícia, per preservar la inversió, que d'entrada és de 700 milions. Si al viatge al Brasil al juliol va tranquil·litzar BTG Pactual, els inversors que van possibilitar que Acciona comprés Aigües del Ter Llobregat, ara ha fet el mateix amb ICL.

2. Sionisme: El Govern i Artur Mas no han amagat en cap moment les seves simpaties per la causa israeliana. En va donar alguna pista el govern quan va criticar les referències a Palestina al Concert per la Llibertat al Camp Nou el juny passat. Mas ha explicat al seu viatge que les relacions amb Palestina, que hi han sigut, no poden "tancar portes" o hipotecar les que hi ha amb Israel, que ha definit d'"exemple", "referent" i soci de referència en temes econòmics o científics. Catalunya vol ser "la porta d'entrada a Europa dels israelians", i això passa per no qüestionar la seva política en relació amb el conflicte del Pròxim Orient, cosa que li han criticat el PSC i ICV-EUiA. Els gestos han proliferat: des de les visites al Mur de les Lamentacions i al museu de l'Holocaust a fer, intencionadament, les declaracions després de la reunió amb el president Shimon Peres davant el bust de Theodor Herzl, pare del sionisme i del futur estat d'Israel.

3. Fernando Carderera: L'ambaixador espanyol no s'ha separat ni un minut de la delegació catalana. Ha estat present a totes les reunions, ha pres nota de tot i n'ha informat els seus superiors. Molt pressionat pel ministeri d'Exteriors, temerós que Mas "internacionalitzi" el procés cap a l'estat propi, ha incomodat en alguns moments la delegació catalana. El conflicte no va arribar, però, fins dimarts a la nit, quan l'agenda oficial havia acabat. No havia volgut parlar, però el diplomàtic va acabar fent declaracions a l'agència Efe per negar que Mas hagués parlat d'estat propi amb Shimon Peres, com el president va donar a entendre, i assenyalar que només va intervenir cinc minuts. Desmentint Mas, Exteriors va crear un conflicte on només hi havia unes declaracions del president.

4. Banderes: Als anys 80 i 90 els viatges de Pujol estaven presidits per guerres de símbols. Posar la bandera catalana i no l'espanyola era un repte i una aventura per als responsables de protocol de la Generalitat. Calia fer-se veure i sentir-se com un ens diferenciat. Des dels temps del tripartit la cosa es relativitza més. A la majoria d'actes hi havia la bandera d'Israel, la catalana i l'espanyola amb normalitat. La Generalitat no fa causa del tema i afirma sempre que és més important el que es diu. Entrar en una guerra de banderes complicaria encara més aconseguir entrevistes de nivell. En algun cas s'ha optat per no posar-ne cap. És el que va passar en la reunió amb el ministre de Finances, Yair Lapid. En el cas de Peres, el president del govern, només n'hi havia d'Israel. A la sala d'audiències de la seu de la presidència israeliana hi ha sempre dues banderes: la israeliana i la del país del convidat. Fa uns dies era la d'Estats Units, per John Kerry, o la d'Espanya, pel president extremeny José Antonio Monago. En el cas de Mas, els amfitrions van optar per posar-ne dues d'israelianes i evitar així el conflicte que hauria creat posar-hi només la catalana o l'espanyola. Shimon Peres ja va optar per aquesta fórmula quan va rebre Josep-Lluís Carod-Rovira −aleshores, vicepresident català− o Oriol Pujol −secretari general de CDC.

5. Barcelona: És el primer cop que un alcalde de Barcelona s'integra en la delegació oficial d'un viatge del president de la Generalitat. A Xavier Trias no li han caigut els anells per posar Barcelona "al servei de Catalunya", orgullosa d'exercir-ne la capitalitat. L'alcalde ha acompanyat Mas a les principals entrevistes i actes, però també ha tingut agenda paral·lela. Va visitar a Holon el museu del disseny i va convidar Israel al Barcelona Design Week del 2014. També ha signat o renovat acords amb Tel Aviv i Jerusalem i ha visitat empreses tecnològiques que poden ampliar la seva presència a Barcelona, com ara Cisco o IBM.