Manipular Lluís Companys surt gratis

L’últim president de la Generalitat republicana ha sigut víctima d’insults i se l’ha utilitzat com a amenaça

Sílvia Marimon

4 min

BarcelonaEl 9 d’octubre el vicepresident de comunicació del PP, Pablo Casado, incendiava les xarxes per haver comparat el president català, Carles Puigdemont, amb l’últim president de la Generalitat republicana, Lluís Companys: “Vam veure que el passat dia 6 va passar sense pena ni glòria el 83è aniversari de la declaració d’independència per part de Companys. Crec que la història no s’ha de repetir. Esperem que demà no es declari res. Potser el que la declari acabarà com el que la va declarar fa 83 anys”, va dir en roda de premsa. El PP va matisar després que Casado no es referia a l’afusellament sinó a l’empresonament. El diputat del PP, de manera irreflexiva o no, ho va fer curiosament el mateix dia que la Fiscalia Anticorrupció mantenia l’acusació contra el PP pel cas Gürtel. Molta gent es va indignar, però no és nou que es banalitzi l’afusellament de Companys. Tampoc els insults catalanòfobs.

Companys va ser afusellat avui fa 77 anys. Va ser el 15 d’octubre del 1940 a dos quarts de set del matí al fossar de Santa Eulàlia. Calçava espardenyes perquè les tortures li havien deixat els peus molt inflats i li era impossible posar-se sabates. Es va fumar l’última cigarreta i es va treure les espardenyes mentre anava cap al piquet, perquè volia morir trepitjant terra catalana. Enmig d’un gran silenci va cridar “Per Catalunya!”, i va caure a terra, mort. Amb el seu afusellament -és l’únic president de govern elegit democràticament que va morir executat- es va convertir en un símbol, però mai ha estat una figura còmoda.

“Els governs del PSOE no han fet cap homenatge d’estat al president de la Generalitat. No hi ha carrers ni places amb el seu nom fora de Catalunya. No se l’han volgut fer seu perquè els incomoda haver d’homenatjar un catalanista” explica l’historiador Arnau González. “En la persona de Companys, les institucions espanyoles han demostrat la manca de voluntat de voler transmetre al poble de Catalunya la seva condemna als intents de genocidi cultural comesos per la dictadura contra la llengua i la cultura catalanes, així com contra les forces d’esquerres”, afegeix l’historiador.

Que Companys no té l’estima dels populars ja va quedar palès poc abans dels Jocs Olímpics. El maig de 1989, quan es va debatre al Parlament quin nom havia de tenir l’Estadi Olímpic, el diputat del PP Aleix Vidal-Quadras va expressar el seu desacord que fos batejat amb el nom de Companys i va qualificar la proposta d’“ignorància voluntarista de la realitat”: “Companys no genera consens, perquè és un exemple d’irresponsabilitat i aventurisme polític”, va dir l’exdirigent popular.

La virilitat de Companys

El 2010, quan se celebraven els 70 anys de l’afusellament de Companys, se li va voler retre homenatge a la sinistra Dirección General de Seguridad, actualment seu de la Comunitat de Madrid. Allà, com explicava l’advocat i polític Josep Benet, el president català s’hi va passar cinc setmanes: “Als calabossos de la Dirección General de Seguridad Lluís Companys fou vexat, objecte de tota mena de mofes i maltractaments, colpejat, malferit, insultat”. Quan la Comissió de la Dignitat va demanar permís a Esperanza Aguirre per celebrar-hi l’acte, l’aleshores presidenta de la Comunitat de Madrid va dir que no al·legant que aquell espai era de concòrdia i no de rancúnies. L’acte finalment es va fer al carrer, al davant de l’edifici.

El 2013, quan se celebraven 73 anys de l’assassinat de Companys, ERC va demanar al Congrés de Diputats un minut de silenci. Des dels bancs del PP es va sentir un “ Viva España! ”. El passat 10 d’octubre l’ Abc optava per associar la proclamació de l’estat català el 1934 amb la necessitat de Companys de demostrar la seva trempera i titulava: “La motivació sexual de Lluís Companys per proclamar de forma il·legal l’estat català el 1934”. L’article aprofundia en la virilitat del president català i en les seves relacions amb Carme Ballester, que va ser la seva segona dona.

“Tots aquests comentaris demostren la falta de pòsit democràtic dels polítics i el poc respecte a les víctimes i als que van patir la dictadura”, opina l’historiador i director de l’Observatori Europeu de Memòries, Jordi Guixé. “Cada vegada s’utilitza més la història del segle XX per fer política. Es fa servir com una arma, es busca l’impacte i pràcticament es fa pornografia perquè ven més”, afegeix l’historiador. Guixé creu que en moments de tensió tornen a imposar-se les visions de les dues Espanyes: “Són 40 anys de franquisme real i 40 anys de franquisme sociològic. Són motxilles que portem tots. Hi ha l’Espanya progressista que vol sortir de la caverna i l’Espanya conservadora i nacionalcatòlica que farà tot el que pugui per evitar que res canviï”. L’historiador defensa que la legislació hauria de ser més contundent amb l’ús de la simbologia franquista i en l’apologia del franquisme en l’espai públic.

Molts dels intents, però, de denunciar la violència catalanòfoba a les xarxes han estat frustrats. L’octubre del 2013, davant l’augment dels atacs verbals de caràcter agressiu, diferents entitats van firmar el Manifest per la dignitat democràtica davant la banalització del nazisme i van denunciar diferents tuits i missatges a la Fiscalia de Delictes d’Odi i Discriminació. “Totes les denúncies van ser arxivades, perquè es va considerar que les expressions no suposaven una incitació a la violència o la discriminació i va prevaler la llibertat d’expressió”, explica el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes.

“A Espanya hi ha falta de bagatge crític i desconeixement de la història. Hi és més fàcil tergiversar el passat que en altres democràcies”, opina l’historiador Joan Esculies. “S’ha creat un marc mental en què es considera que alguns partits nous són populistes; però què passa quan un partit tradicional utilitza tècniques populistes?”, afegeix.

Avui hi haurà homenatges a Companys arreu de Catalunya. Es farà una marxa de clavells al castell de Montjuïc i una ofrena floral al davant de la seva tomba. “Hem demanat diverses vegades al cap de l’Estat [el rei] que demani perdó per l’execució de Companys i hem escrit al màxim responsable militar a Catalunya, el tinent general Fernando Aznar Ladrón de Guevara, perquè condemni l’execució de Companys, però no ens ha respost mai”, lamenta Cruanyes.

‘Abc Sevilla’

Pedro J. Ramírez