Marta Pascal: “Nosaltres volem el centre, i ERC, l’hegemonia de l’esquerra”

BarcelonaMarta Pascal (Vic, 1983) rep l’ARA al seu despatx de la nova seu del PDECat, on s’entreveuen retalls de premsa sobre Zygmunt Bauman. Les Stan Smith que calça transmeten un aire juvenil que contrasta amb la seguretat del seu discurs.

En quin punt estem de la construcció del PDECat?

Hem fet una primera fase que ha durat fins a finals d’any, en què hem creat i consolidat l’estructura territorial. I ara comencem la segona fase, que és explicar el nostre missatge i el projecte polític en si.

Com els hem de dir? Demòcrates?

Som demòcrates però també europeistes. L’altre dia algú em va suggerir que potser ens hauríem de dir eurodemòcrates.

El nou lideratge està consolidat?

Sí, ens ha permès donar-nos a conèixer. El nostre és un lideratge tendre. La gent ha agraït molt la claredat. Nosaltres hem explicat sense cap complex quines eren les condicions que ens hem trobat, quines dificultats hem tingut, on vèiem fortaleses i on teníem dubtes. Un partit que estigués molt agraït per la gran feina que ha fet CDC però que no caigués en errors del passat.

Volen ser un catch-all party com era CDC o un partit més definit ideològicament?

El que realment ens enriqueix, i amb la voluntat de centralitat que tenim, és que els matisos s’hi puguin incorporar. I, per tant, en aquest partit hi ha espai per a gent més socialdemòcrata i més liberal, més social-liberal, més de centredreta, de centreesquerra. Gent que fins i tot dins del sobiranisme encara té algun dubte sobre si ha de votar sí... Ara, tampoc esperem que tothom ens aplaudeixi.

En aquest sentit, és un problema no tenir candidat clar?

És veritat que el tema dels lideratges l’haurem de resoldre. Crec que ara no ajuda entrar en un debat dels noms. Però tenim molt de talent que podem fer emergir.

I el president Puigdemont?

Tots hauríem volgut que es tornés a presentar. Però entenc que ell el que fa és un exercici de coherència.

Ha perdut tota esperança que el president s’ho repensi?

No és un tema d’esperança. La gratitud que té aquest partit cap al president Puigdemont mai es podrà acabar. I crec que ens equivocaríem si ara el volguéssim culpar o situéssim les coses en un context que se’n va. Mirem-nos les coses d’una altra manera. Si tot va com ha d’anar, el referèndum el farem i el guanyarem. I aquesta Catalunya tindrà un segell, el segell Puigdemont.

I Artur Mas?

En aquest partit hem entès que tothom té el seu paper i que, quan toqui, configurarem les candidatures que siguin més potents. Mentrestant, no veig el president Mas desfullant la margarida, sincerament.

Tenen la necessitat d’obrir-se, però també de marcar perfil.

Tothom pot tenir les seves opinions i matisos, però també hem de tenir idees clares en coses tan fonamentals com, per exemple, el tema dels Mossos. La primera de les llibertats que ha de tenir un ciutadà és la seguretat. Tinc molt clar que el referèndum es guanya des del centre. No es guanya des dels extrems.

El que passa és que ara hi ha un partit, ERC, que també està assumint aquest rol de catch-all party, segons les enquestes.

Quan sento el Joan Tardà dient que abans del referèndum s’anirà treballant la idea d’un gran front d’esquerres, jo la centralitat política no la veig. Està buscant l’hegemonia de les esquerres. I nosaltres no volem un país que s’emmiralli en Veneçuela o qualsevol règim similar, sinó en Holanda o Àustria. No és el nostre model. El nostre és l’altre.

Fer el procés amb la CUP és un handicap, per a vostès?

Fixeu-vos, si em pregunteu si el Partit Demòcrata hauria fet el pressupost que va entrar al Parlament fa un mes i mig, us diria que no. Però som conscients que ens hem d’entendre amb ERC i la CUP, i si pot ser amb més gent, millor. Què hem dit? Que per a nosaltres hi ha dos pilars fonamentals. Que la col·laboració público-privada no sigui un problema, i que no ens podem permetre gravar més el teixit productiu.

Creu que la CUP està buscant escletxes entre el PDECat i ERC?

És un error perquè cadascú té les seves responsabilitats.

Mercè Conesa va dir que el referèndum potser no es faria...

Se li van treure les paraules de context. No tinc cap dubte ni veig cap argument perquè no s’hagi de fer.

Què passarà amb el règim d’incompatibilitats?

Complirem els estatuts escrupolosament. Això d’entrada. Però també podem tenir un règim d’incompatibilitats a l’alçada del que ha de ser aquest partit. Hi ha contradiccions que hem d’abordar en un futur si volem una estructura que no empetiteixi el partit i permeti donar joc a molta gent.