El PNB i el PSE busquen la fórmula per pactar

VitòriaBakarto Tejeria, del PNB, repeteix com a presidenta del Parlament basc després de la constitució ahir de la cambra. La jeltzale va ser escollida en segona volta, sense majoria absoluta, amb els vots del seu partit i el Partit Socialista d’Euskadi (PSE). El PNB i el PSE van exhibir bona sintonia en plenes negociacions per a la investidura d’Iñigo Urkullu: les converses avancen a bon ritme, i la principal incògnita és quina serà la fórmula escollida per a facilitar la governabilitat. L’opció que els socialistes repeteixin a l’executiu basc és remota, i més tenint en compte que els dos partits no sumen majoria absoluta a la cambra. Les formacions s’inclinen, per ara, per un pacte que garanteixi el consens en grans temes -tot i que dependrien d’una tercera força per tirar-los endavant- i d’altres en què hi haurà pactada la discrepància, com la situació dels presos d’ETA i el nou estatus polític del País Basc.

Aquí és on pot entrar EH Bildu. El PNB suma majoria amb el segon grup de la cambra, però, tot i això, l’opció d’una legislatura basada en la majoria sobiranista és remota. La setmana que ve Urkullu es reunirà amb els abertzales, sense que en l’horitzó hi hagi previstos acords de govern.

El primer pas de la legislatura basca va ser la configuració de la mesa. Més enllà de la presidenta, la resta de llocs es van escollir per consens de tots els partits de la cambra, excepte el PP. El PNB, el PSOE, EH Bildu i Podem van acordar deixar fora de la mesa els populars per primer cop des del 1990. També van rebutjar la primera proposta del PP d’aquesta legislatura: que els parlamentaris juressin o prometessin la Constitució, una pràctica inèdita en 34 anys.

Paper irrellevant

La votació d’ahir deixa entreveure dos blocs parlamentaris: d’una banda, el que formen el PNB i el PSE; i de l’altra, un d’esquerres, amb els socialistes, EH Bildu i Podem, que podria tenir un paper de contrapoder al govern d’Iñigo Urkullu en temes econòmics.

El que va quedar clar ahir, a part de l’excel·lent sintonia entre el PSE i el PNB, és que el PP té un paper irrellevant en la política basca. Tot i això, els jeltzales necessitaran acostar-se als populars per buscar algun acord amb el govern de l’Estat. El PNB ja ha transmès al PP que no comptarà amb ells a Euskadi, però per operativitat i gestió no pot passar-se quatre anys més ignorat pel govern de Mariano Rajoy. Necessita una porta oberta a Madrid. Per facilitar aquest acostament, el PNB podria compensar el PP durant la legislatura, com per exemple en l’elecció de senadors autonòmics, tal com va assenyalar el portaveu parlamentari dels jeltzales, Joseba Egibar. És possible que un dels tres senadors que es designen al Parlament basc recaigui en el PP.

Urkullu espera tancar en les pròximes setmanes un nou mandat en què espera fer de la moderació i la gestió el centre del seu govern, tal com ha fet en els últims quatre anys. Haurà de batallar, però, amb una minoria parlamentària que l’aboca a enteses de més d’un partit o a pactar amb EH Bildu o Elkarrekin Podem, la formació de la qual se sent més allunyat. Els pactes seran necessaris: la XI legislatura basca va arrencar ahir i, amb la legislatura, un temps polític marcat per la necessitat d’acords en matèries com el procés de pau i les relacions amb l’Estat, encara pendents de resoldre.