Publicitat
Publicitat

POLÍTICA

Rafel Nadal: "Molts polítics s'enfadaran perquè no estaran d'acord amb el retrat que en faig"

El periodista i exdirector de El Periódico, Rafel Nadal, creu que molts dels polítics que retrata a Els Mandarins (Columna) s'enfadaran perquè "no estaran d'acord amb l'aproximació que en faig i creuran que sóc injust". Alguns d'aquests polítics protagonistes del llibre són els expresidents Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla, i polítics de l'aparell dels partits com José Zaragoza i David Madí, entre d'altres. En una entrevista a l'ACN, Nadal ha explicat que l'objectiu del llibre no és descriure personatges sinó "definir característiques generals de la política" a través de converses i anècdotes que ha viscut amb ells.

Rafel Nadal, periodista nascut a Girona l'any 1954, té la sensació que Els Mandarins es va escriure sol. "No hi va haver un moment en què vaig decidir posar-me a escriure un llibre sinó que em vaig adonar que tenia un llibre a mig fer" fruit de les converses privades, anècdotes i detalls que ha viscut amb personalitats de l'àmbit polític, empresarial i cultural. L'exdirector de El Periódico ha assegurat que la seva intenció no és fer una descripció dels diferents polítics sinó "retratar circumstàncies d'aquests polítics que es podrien repetir en altres personatges" ja que, segons Nadal, hi ha característiques de la política que es repeteixen i això no només passa en la política catalana sinó també a nivell internacional. Es tracta doncs de definir "característiques generals de la política" a través de converses i anècdotes amb diverses personalitats. Tot plegat amb "voluntat literària" com si es tractés d'un llibre de poesia.

En una entrevista a l'ACN, Nadal ha explicat que la característica que uneix els actors de la política és que es mouen entre la grandesa de perseguir grans objectius i les misèries de qualsevol persona. "La majoria dels polítics tenen ganes de passar a la història com a gent que han arribat a transformar al país però a l'altre cantó d'aquesta grandesa hi ha la misèria del dia a dia". Una contradicció que Nadal qualifica de dualitat i que configura el personatge que quedarà format de les dues parts.


Les carxofes del pare de Zaragoza

Per explicar aquesta dualitat, Nadal ha posat com a exemple el secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, que per la majoria de persones és considera un personatge "dur i maquiavèlic". En canvi, l'exdirector de El Periódico en dóna una visió molt diferent. "Jo crec que ja li agrada aparentar aquesta imatge perquè li fa més fàcil actuar al món de la política, però me l'he trobat en circumstàncies personals complexes que a vegades el desborden", ha afegit. De fet, en un moment del llibre explica que Zaragoza vol donar consells al periodista sobre el cultiu de carxofes i insisteix en què demanarà al seu pare que li ensenyi com ho ha de fer. "S'interessa per les carxofes i s'interessa de veritat" ha puntualitzat Nadal que a més creu que el personatge busca el tracte humà perquè "el paper que ha construït l'ha acabat aïllant".

Segons l'autor, el factor que tenen més en comú tots els polítics és que viuen amb totes les grandeses i misèries. Però Nadal ha destacat que la diferència entre els personatges polítics i la resta de ciutadans és que "ells ho han d'amagar una mica i ho han de sotmetre a l'estratègia de cada moment". És precisament, aquesta altra cara, la de les misèries del dia a dia, que Nadal ha intentat explicar al llibre. "No poden deixar-se veure fàcilment a ànima oberta i això és el que intento fer amb ells, ja que ells no ho fan jo intento robar-los aquest petit instant que els retrata més enllà de la façana" ha conclòs.


Sense pactar amb els protagonistes

Els Mandarins recull moltes converses privades i moments íntims. Nadal no ha pactat amb cada personatge el que explica d'ells perquè "si entres en el pacte al final tens la necessitat de moderar alguns dels perfils i llavors ho acabes falsificant molt". Tot i així, ha afegit que no ha publicat cap conversa que hagi obtingut a través d'un off the record o que fos fruit del càrrec com a director de El Periódico. Tot i així, el periodista reconeix que "força al màxim" la utilització d'allò que ha observat tot i que també recorda que són personatges públics i estan a l'escena voluntàriament. "Quan intento apropar-me a les persones no els traeixo cap cracterística familiar o personal", ha assegurat. Preguntat per si creu que els polítics protagonistes del llibre es poden sentir molestos, Nadal respon amb contundència i seguretat. "Crec que molts s'enfadaran perquè no estaran d'acord amb l'aproximació que faig d'ells i pensaran que soc injust". Però el periodista interpreta que ha de prescindir d'aquesta qüestió perquè sinó "no podria ser lliure a l'hora d'aproximar-se als personatges". "Jo no pretenc jutjar-los sinó que la suma de tots ells acabi fent un retrat de la política en general. Crec que ho he pogut fer amb una certa comoditat i sense trair res", ha insistit.


Dels polítics als periodistes

Però les converses i les anècdotes no s'acaben amb Els mandarins. L'autor ja té preparat un segon volum que descriurà moments amb personatges relacionats amb diferents professions. Sobretot periodistes però també personalitats del món de l'empresa, de la cultura, de la gastronomia o del futbol. Nadal ja el té acabat tot i que encara no li ha posat títol. "Es dirà Periodistes o Periodistes i altres animals, ja veurem", ha afegit.

L'autor ha destacat especialment tres converses i situacions que revela amb els expresidents Pujol, Maragall i Montilla de protagonistes. De fet, el llibre arrenca amb aquestes tres històries seguides. "Els silencis de Montilla són molt de Montilla, les reflexions sobre la posteritat també són molt de Pujol i les reflexions sobre la mort de Pasqual Maragall crec que expliquen un personatge que combina la despreocupació amb l'enorme transcendència que hi ha darrera de la broma que està fent", ha resumit.


L'adéu com a director de 'El Periódico'

Nadal també parla d'ell en el seu llibre i, sobretot, de la seva experiència professional. Concretament, explica el dia i el moment en què va decidir presentar la dimissió com a director de El Periódico. Dels motius només en dóna algunes pinzellades perquè considera que "no era el meu moment sinó el moment del nou director". Tot i així, reconeix que té la necessitat d'explicar més a fons "la duresa dels dos anys de negociació per vendre el diari i el desgast molt important en el procés de reestructuració de la plantilla". El periodista està convençut que explicarà els detalls al llarg de la seva vida i que també revelarà "quines complicitats i quines soledats vaig tenir en aquell moment". En el llibre Els mandarins sí que explica que va decidir abandonar la direcció del diari la setmana després que es publiqués l'editorial conjunta en defensa de l'Estatut. Segons Nadal, és un dels moments importants de la premsa del país però ha lamentat que, en canvi, no va tenir la reacció que s'esperava en "cercles que jo entenia que havíem de trobar més complicitats". Fins i tot, lamenta l'ambient que va trobar a la redacció del diari el dia després que es publiqués l'editorial.

Etiquetes

Més continguts de