Rajoy pren el control del PP de Madrid i Cifuentes serà candidata a la presidència
MadridMariano Rajoy sol fer política guiant-se per una màxima: optar sempre pel que és més previsible. Això fa que, sovint, les jugades més evidents -que contrincants i analistes menystenen per òbvies- siguin les que ell acaba fent. En el cas dels candidats a Madrid, però, no ha triat el camí més fàcil i ahir al vespre, quan ja ningú esperava un anunci, el comitè electoral del PP va comunicar que Cristina Cifuentes serà finalment la candidata a la presidència de la Comunitat i que Esperanza Aguirre optarà a l’alcaldia de la capital espanyola. La cúpula del carrer Génova prescindeix, per tant, del president actual, Ignacio González, un gest amb una profunda càrrega política de futur.
L’opció de la delegada del govern espanyol a Madrid com a aspirant a les autonòmiques ha anat prenent intensitat els últims temps i aquesta setmana de forma molt sòlida. Amb el seu silenci, la direcció ha deixat que s’instal·lés la convicció que Rajoy havia perdut la confiança en González, al mateix temps que tornava al primer pla de l’actualitat el cas del luxós àtic que el fins ara president tenia a Estepona (Màlaga). El diari El Mundo va publicar que el 2011 el successor d’Aguirre a la Puerta del Sol es va reunir en una cèntrica cafeteria amb agents de la policia per intentar evitar que l’afer sortís a la llum pública, investigat en els seus orígens per si tenia connexió amb la trama Gürtel. Quan dilluns va aparèixer la notícia, el cap de l’executiu madrileny va denunciar que hi havia interessos subterranis per apartar-lo de la carrera pels comicis del 24 de maig. La sensació que havia començat a disparar-se foc amic prenia cos. Ahir, quan va saber que no era l’elegit, va constatar -segons van dir fonts del seu entorn- que hi havia hagut una “campanya orquestrada” per fer-lo fora i va agrair el suport que havia rebut de les bases del partit regional. El cop de porta venia de dalt.
Un tallafoc a la corrupció
Amb aquesta decisió, el president del govern espanyol i líder del PP envia un missatge clar a l’aguirrisme que ha controlat durant anys la formació madrilenya, epicentre de la xarxa de corrupció que més ha desgastat els conservadors. Amb el nomenant de Cifuentes, Rajoy posa límits al poder d’Esperanza Aguirre, que presideix el partit regional i que hauria volgut fer tàndem amb qui va ser el seu número 2 a la presidència autonòmica.
Ara els populars miren de deixar anar llast en unes eleccions en què, molt probablement, l’oposició, des del PSOE fins a Ciutadans, intentarà fer bandera de la regeneració democràtica. De fet, tant els socialistes com IU han canviat de candidat a última hora i, en els dos casos, per perfils sense cap taca a l’expedient pel que fa a possibles irregularitats en la gestió pública. Davant d’aquest nou escenari polític, el PP necessitava posar un tallafoc contundent amb el passat i allunyar l’ombra de Gürtel o de l’operació Púnica, que va enviar a la presó un altre dels exdirigents de confiança d’Aguirre, Francisco Granados.
A més, prescindir de González permet girar full a l’obra de govern dels últims anys, amb apostes fallides com Eurovegas o l’obligació de fer marxa enrere en la privatització sanitària, després d’una forta pressió popular al carrer. Cifuentes ha acreditat la seva duresa com a delegada del govern espanyol però a l’hora té un perfil heterodox: de dretes però republicana i discrepant del seu partit en qüestions com l’avortament. Un perfil que permet adaptar-se millor a un probable nou horitzó postelectoral, en què cap formació obtingui, el 24-M, la majoria absoluta i calgui molta negociació i pacte per formar govern.
Qüestió d’olfacte
Poc abans de Nadal, en una conversa informal amb periodistes, Rajoy assegurava que per triar l’alcaldable a Madrid, un cop que Ana Botella havia anunciat que no repetiria, no es guiaria per cap enquesta. Amb un mig somriure es va tocar el nas, indicant que l’olfacte polític era la clau per decantar la balança. Tothom va donar per fet, com així ha sigut, que Esperanza Aguirre partia com a favorita pel seu grau de projecció i popularitat.
L’expresidenta, que de ben segur haurà de tornar a donar explicacions durant la campanya pel seu episodi amb la Guàrdia Urbana, té com a repte posar en marxa un nou projecte de ciutat, sobretot després del fracàs de Botella per atraure els Jocs Olímpics a la ciutat i en un moment de plena efervescència de l’esquerra alternativa. Nomenant-la candidata, Rajoy cedeix al seu desig -malgrat que va dir que deixava la primera línia-, però també subratlla que ara la responsabilitat de conservar el consistori és només seva. I ho ha de fer sabent-se desautoritzada en part per no haver pogut mantenir el tàndem amb González, evidenciant qui té el control.
