26/01/2015

Rajoy desafia el Parlament que surti del 27-S

5 min
UNA FREDOR CLÀSSICA 
 Aznar i Rajoy van tornar a demostrar la seva falta de sintonia personal.

MadridMariano Rajoy ha pujat un graó més en el desafiament a l’independentisme i s’allunya del replà del diàleg. Si fins ara s’havia servit de la llei espanyola per frenar l’exercici del dret a decidir -per evitar, ras i curt, saber què pensen la majoria dels catalans-, des d’ahir la utilitza per intentar impedir la plena sobirania, encara que hi apostin a les urnes una majoria de ciutadans. Ahir, en la clausura de la convenció del PP, va deixar clar que plantarà cara al pròxim Parlament que surti de les eleccions del 27 de setembre si els nous diputats tenen el mandat de convertir Catalunya en un estat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Encara queden molts mesos per a aquesta nit electoral que pot ser decisiva, però el president espanyol confia que la suma de CiU, ERC i la CUP no serà suficient per iniciar aquest camí. Però si les tres formacions obtinguessin l’aval de la societat, ell mantindrà -diu ara, com a mínim- la contundència: “L’endemà d’aquestes eleccions el govern d’Espanya continuarà vetllant pel compliment i el respecte de la llei que ens hem donat tots els espanyols”. Cap referència a seure i acostar posicions, quatre mesos abans d’uns comicis locals i autonòmics que poden esdevenir la primera volta dels de la tardor. A Rajoy, l’escoltaven en directe la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, i el president d’honor del partit, José María Aznar, que divendres havia demanat una gran “mobilització” per combatre electoralment els partits sobiranistes, que han de saber -va afirmar- que fer un “pols” a l’Estat té “conseqüències”.

Actitud vigilant

En el temps que queda fins al 27-S, el primer gran debat és delimitar l’abast d’allò que es tria, posar-hi adjectiu. “Són el que el seu nom indica: autonòmiques”, va sentenciar el cap de l’executiu central abans de llançar un avís als que figurin a les llistes electorals amb possibilitats d’ocupar un escó la legislatura que ve: “El Parlament nou que resulti d’aquestes eleccions tindrà exactament les mateixes competències que té avui. Les mateixes. I això no depèn de quin sigui el resultat ni de quants vots tinguin els uns o els altres. Depèn de la llei”.

Segons el seu raonament, siguin quins siguin els discursos de campanya i els programes electorals, els catalans elegiran exactament el mateix que qualsevol altra comunitat autònoma, començant per Andalusia, que podria obrir foc aquest mes de març. A tot estirar, l’independentisme podria aspirar a un “simulacre de plebiscitàries”, va dir, equiparant-ho al procés participatiu del 9 de novembre. D’aquesta manera, i davant la plana major del PP, el president espanyol i líder dels populars aprofitava l’avinentesa per subratllar que aquella consulta no havia tingut efectes jurídics. Una part de l’electorat conservador no va entendre aleshores l’estratègia no prou activa de la Moncloa, tal vegada perquè el govern espanyol creia, fins poques hores abans, que la Generalitat deixaria el protagonisme en mans de la societat civil. El 9-N va marcar un abans i un després.

Precisament, la negativa a autoritzar una consulta ha donat profunditat a la cita amb les urnes del setembre. Madrid ho sap i per això ja prova de marcar el terreny de joc. Tanmateix, en aquest escenari l’Estat té poc marge d’actuació. El fet que ahir ja se situés a l’endemà de les votacions avala la tesi que no té intenció de suspendre preventivament els comicis, una possibilitat que, en algun moment, havia circulat en els entorns mediàtics de la dreta madrilenya. Avisa, però, que estarà a l’aguait perquè no es converteixin en un referèndum encobert: “Qui pensi que amb un subterfugi tan simple podrà esquivar la legalitat i prendre decisions que les lleis no autoritzen, em sembla que no toca de peus a terra. [...] No aconseguiran enganyar la llei”.

Un cop clarificat el fons del 27-S, la segona etapa és intentar frenar amb el vot una majoria favorable a l’estat propi. Per això, Rajoy va prometre que tot el PP es bolcarà a ajudar Sánchez-Camacho, a qui implícitament va confirmar com a candidata a la presidència de la Generalitat. Dissabte, el president espanyol serà a Barcelona -de nou en un acte de partit- per primer cop des que es va anunciar que la legislatura s’acabaria abans d’hora. També aquesta setmana, a Madrid, farà costat al candidat dels populars andalusos, Juan Manuel Moreno.

“Jo et dic, estimada Alícia, que tindreu uns grandíssims resultats”, va pronosticar. Sota la mirada atenta d’Aznar, que dos dies abans havia qüestionat el rumb de la direcció, va deixar clar que ara és ell qui marca el to. Conscient de la competència amb Ciutadans, va demanar calma: “No necessitem fer escarafalls: la legalitat i la defensa de la igualtat dels espanyols només necessiten seriositat, responsabilitat i entrega”. Si malgrat els esforços el bloc contrari a la secessió no convenç la majoria, ja diu que no acceptarà el full de ruta guanyador: “Aquestes eleccions no poden ser i no seran un camí cap a la fractura d’Espanya”.

En la convenció que els populars han celebrat durant tres dies a Madrid, han certificat la voluntat de polaritzar la precampanya entre ells i Podem. El PP es presenta com l’únic capaç d’aturar l’auge dels de Pablo Iglesias i com l’única garantia que Espanya no es trencarà. “El uns no s’expliquen i als altres no se’ls entén”, va dir en al·lusió a l’esquerra alternativa i al PSOE. I va buscar el cos a cos amb Podem: “No podem jugar-nos el futur i el dels nostres fills a la ruleta russa de la frivolitat, la incompetència o el populisme”.

També es va reivindicar davant d’Aznar, que divendres s’havia preguntat “on és el PP”. “¿Hi ha hagut o no un canvi des que governa el nostre partit?”, va etzibar Rajoy. El que va evitar va ser parlar de l’extresorer Luis Bárcenas. Només va admetre que està “preocupat” pels membres del seu partit que no han “estat a l’altura” i va afirmar que “a Espanya no hi ha impunitat”.

El discurs d’ahir pretenia tornar a mobilitzar i cohesionar un partit atemorit per les enquestes. I Rajoy va optar per recórrer a les essències clàssiques de la dreta que divendres Aznar trobava a faltar.

Andalusia avança els comicis al 22 de març

Després d’una setmana de rumors sobre un avançament electoral imminent a Andalusia, ahir a la nit es van veure confirmades les prediccions: la presidenta andalusa, la socialista Susana Díaz, dóna per acabada la legislatura un any abans del que tocaria, trenca la coalició de govern amb Esquerra Unida i avança els comicis al dia 22 de març. Díaz va comunicar-ho cap a les 21.20 hores al coordinador d’Esquerra Unida a Andalusia, Antonio Maíllo. La conversa va ser breu i Maíllo va aprofitar per reiterar-li que considera un “error” aquesta decisió. L’avançament electoral agafa Esquerra Unida en hores baixes. En canvi, a Susana Díaz -avui pot oficialitzar la convocatòria electoral en el ple extraordinari que celebrarà el Parlament andalús- les enquestes li són favorables, de manera que l’avançament suposa una maniobra per afermar-se en el govern andalús, sense donar marge a Podem per consolidar-se. Malgrat tot, l’eurodiputada andalusa de Podem, Teresa Rodríguez, llançava a última hora d’ahir un advertiment: “Estem preparats per guanyar”.

stats