Fer Rajoy president: el pitjor negoci per al PSC
Els socialistes catalans pagarien el preu més alt davant la temptació d’una abstenció a la investidura
BarcelonaAra que consideren que han tocat fons i que estan en fase de resistència, que el PSOE apostés in extremis per facilitar la investidura de Mariano Rajoy seria una dura estocada per a un PSC que tot just comença a veure com cicatritza l’operació a cor obert a la qual es va sotmetre fa un any i mig. Amb una escissió, la dimissió de Pere Navarro i successius debacles electorals, l’últim que volen ara els socialistes catalans és que se’ls pugui assenyalar com els que han garantit que el PP, el partit que més ha atiat la catalanofòbia a l’estat espanyol, continuï governant. Anar a unes eleccions seria el mal menor per a ells i així ho reconeixen quadres del partit. Tot el que no sigui barrar el pas als populars pot tenir un preu massa alt a Catalunya.
Per ara, la gran majoria de barons del PSOE han defensat que no s’investeixi ni Rajoy ni cap altre membre del PP, però caldrà veure què passa si els socialistes es veuen abocats a triar entre nous comicis o cedir. Posats en aquesta tessitura, el PSC és qui està menys interessat en l’últim escenari. Una abstenció -i encara més un sí- que garantís la continuïtat de Rajoy a la Moncloa no tindria la mateixa càrrega per als socialistes andalusos o extremenys que per als catalans. Avui el PP és el partit amb representació al Parlament que menys suport té a Catalunya. En bona part perquè és vist com el responsable del conflicte territorial i com a màxim exponent de l’immobilisme a l’hora de trobar-hi una sortida.
“Ens hem reivindicat com l’alternativa al PP i hem explicat als ciutadans que els populars són el pitjor. No podem perdre ara la credibilitat”, defensa un dirigent pròxim a Sánchez. Intentar un pacte d’esquerres amb Podem -una opció que seria ben vista per un sector del socialistes catalans- ho donen per impossible. A can PSC són més conscients que ningú que Ferraz no acceptarà el dret a decidir. Ells mateixos van haver de recular i guardar en un calaix la proposta de consulta “legal i acordada” que Navarro va defensar fins que es va adonar que el PSOE era un autèntic frontó amb aquesta qüestió. Ja va ser una gran fita que Rubalcaba acabés fent de la reforma federal de la Constitució el seu gran projecte de futur. Passi el que passi, almenys de portes enfora, els socialistes catalans es volen mantenir al marge de la crisi que es comença a dibuixar a l’entorn de la figura de Pedro Sánchez i la conveniència o no d’ajornar el congrés del PSOE per renovar-ne la direcció. Tot i això, la direcció sí que creu convenient que abans de fixar el calendari congressual del partit caldria saber si es va a unes noves eleccions o no.
Dins del PSC hi ha qui considera “poc adequat” que ara s’obri el debat sobre el lideratge de Sánchez quan s’hauria d’estar parlant del daltabaix electoral del PP i de Ciutadans. “Fa un any i mig que hi és, s’està consolidant i el resultat obtingut, tot i que no és el desitjable, és raonable”, assegura un dirigent de pes. És inevitable recordar, però, que quan es van fer les primàries per triar secretari general, a Catalunya va guanyar Eduardo Madina i no Sánchez. Però és que bona part del PSC és conscient que l’alternativa a Sánchez pot acabar sent un secretari general amb una visió molt més jacobina de l’Estat que en aquests moments seria acollida amb més hostilitat a Catalunya. Amb tot, també hi ha qui comprèn que federacions com l’andalusa el qüestionin. Pels resultats, perquè té l’alè de Podem al clatell i també per un procés d’elaboració de llistes que va despertar recels. El PSC, però, no en vol sortir més escaldat. “Seny, sentit comú i fugir del conflicte” és la fórmula que s’autoimposen per seguir resistint.
La pressió d’En Comú Podem pel referèndum
En Comú Podem va guanyar les eleccions a Catalunya, però la reivindicació del referèndum continua topant amb una majoria del PP i el PSOE que es nega en rodó a acceptar-lo. El líder de la confluència de l’esquerra alternativa, Xavier Domènech, busca una escletxa per plantejar el debat i mira cap al PSC, que ja va defensar el dret a decidir “legal i acordat”. “Emplacem el PSC a ser el Partit dels Socialistes de Catalunya i no el partit de Susana Díaz”, va sentenciar aquest dimecres. Per intentar-los convèncer, Domènech va recordar que el debat sobre el dret a decidir “és central” en aquests moments a l’estat espanyol i que s’ha obert pas amb vuit milions de suports a les urnes. Per això, va instar el PSC a retornar al “catalanisme d’esquerres històric” per fer-ne una defensa “compartida” al Congrés de Diputats.
