La línia vermella del PSC en l'acatament de la "legalitat vigent" segueix frenant el consens entorn de la declaració
CiU reclama als socialistes que presentin una contraproposta al llarg del cap de setmana per tal de seguir debatent el proper dilluns
BarcelonaNo hi ha hagut acord entre els partits favorables al dret a decidir després de la cimera d'aquest divendres al Parlament. Tot i això, s'han emplaçat a seguir parlant i, després de les reunions de les seves direccions, intentar un consens 'in extremis' abans del ple de dimecres per assolir una sola declaració de sobirania que rebi el vot de 107 diputats. El portaveu del PSC, Maurici Lucena, ha subratllat després de la trobada que la seva "línia vermella segueix sent la legalitat", però no qualsevol, com fixen les propostes de CiU, ERC i ICV, sinó que els socialistes reclamen que "no hi hagi cap dubte que el procés ha de respectar la legalitat vigent". Tanmateix, Lucena ha subratllat "la voluntat sincera per arribar a un acord".
El portaveu parlamentari de CiU, Jordi Turull, ha emplaçat els socialistes a presentar una "contraproposta" al llarg del cap de setmana per tal de seguir debatent el proper dilluns sobre el text comú que s'està coent. "Hi ha quatre grups que estem més o menys d'acord, i només n'hi ha un que presenta certes discrepàncies, de manera que li pertany a ell presentar contrapropostes", ha assegurat Turull en declaracions als passadissos del Parlament.
En tot cas, i pel que fa a la "legalitat" a què s'aferra el PSC, el portaveu parlamentari dels nacionalistes ha assegurat que "no es farà res que no sigui legal" i ha considerat vital que segueixi apareixent al text que Catalunya és "subjecte polític i jurídic". "Si no, no té sentit fer el procés", ha valorat Turull, que no ha volgut parlar obertament de discrepàncies perquè "no ajudaria al clima de diàleg i d'entesa" que volen conferir a la negociació.
La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha explicat que estan "fent tots els esforços per trobar el màxim consens per fixar els principis entorn de la democràcia". "ERC vol que la resolució expliciti que els ciutadans poden decidir el seu futur de forma democràtica", ha afegit sense donar més detalls dels punts concrets de fricció.
La primera cimera a cinc
El Parlament de Catalunya ha estat escenari aquest matí de la primera cimera a cinc bandes entre els grups susceptibles de signar una declaració de sobirania per fer efectiu el dret a decidir. Els portaveus parlamentaris de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP, tal com avançava l'ARA aquest dijous, s'han reunit per intentar aproximar posicions. Ningú esperava que de la trobada ja en sortís un acord tancat, però sí que s'hi havien d'analitzar les quatre propostes de redactat presentades pels grups −CiU i ERC ho van fer conjuntament− i explorar fórmules per satisfer tothom.
A la reunió hi han acudit Jordi Turull, portaveu parlamentari de CiU; Marta Rovira i Lluís Salvador, portaveu i portaveu adjunt d'ERC al Parlament; Maurici Lucena i Jaume Collboni, portaveu i portaveu adjunt del PSC a la cambra catalana; Dolors Camats i Joan Mena, portaveu i portaveu adjunt d'ICV-EUiA al Parlament, i Quim Arrufat i Lluís Sales, de la CUP. Més tard s'hi ha afegit Lluís Corominas, vicepresident del Parlament (CiU). No ha anat cap membre d'Unió a la reunió.
Reunió de la Mesa a primera hora
L'objectiu és aprovar el text unitari en el ple del dia 23, si és possible amb una majoria de 107 diputats. De moment, la mesa del Parlament s'ha reunit aquest matí per rebutjar la petició de PP i Ciutadans, que demanaven que no es votés la declaració de sobirania el 23 de gener.
L'acord entre CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP és a tocar. El gran dubte és si els socialistes formaran part del consens o se'n desmarcaran del tot o parcialment. Amb els primers retocs introduïts per nacionalistes i republicans a la seva proposta inicial −renunciant a les referències a l'objectiu de l'estat propi−, els socialistes no en tenen prou. Ara l'escull que hi veuen és que el document proclami, com volen la resta de negociadors, que el poble de Catalunya és "subjecte polític i jurídic sobirà", perquè podria xocar amb l'article 1 de la Constitució, que situa la sobirania en mans del poble espanyol.
