Publicitat
Publicitat

TAULER POLÍTIC

Solidaritat resisteix com pot lluny dels focus del Parlament

El partit independentista obté la primera alcaldia, a Rasquera

Queda lluny el 28 de novembre del 2010, dia de glòria per a la Solidaritat Catalana per la Independència (SI) de Joan Laporta: 102.921 vots i irrupció al Parlament amb quatre diputats. La defensa oberta i sense complexos de la independència unilateral esdevenia una opció amb representació institucional de la mà d’un partit fundat pocs mesos abans de les eleccions, arran de la manifestació del 10 de juliol del mateix any que responia a la sentència del TC contra l’Estatut. Set anys després, i amb un referèndum damunt la taula perquè la societat decideixi si vol trencar amb l’estat espanyol, el futur de SI penja d’un fil.

A dia d’avui ja no queda al partit gairebé cap cara visible d’aquell 2010. El 2015 el seu líder, l’exdiputat Alfons López Tena, va deixar el partit i la política. I el cap de llista de SI en aquelles eleccions, Joan Laporta, als quatre mesos va abandonar el grup per discrepàncies internes i va passar a ser diputat no adscrit. Ja només queda el també exdiputat Uriel Bertran, però amb un càrrec secundari a l’executiva. La secretària d'organització és Ester Beltrán.

Actualment compta amb només 23 regidors a tot Catalunya, deu dels quals en municipis de la província de Tarragona. Però el partit està d’enhorabona perquè el 8 de juliol Josep Gonzàlez va accedir a l’alcaldia de Rasquera (Ribera d’Ebre). Ho va fer en compliment del pacte de govern amb CiU, que fixava un canvi d’alcalde a mitja legislatura. A més, a Flix i Sant Carles de la Ràpita els regidors de SI tenen responsabilitats de govern. ¿L’obtenció de l’alcaldia pot servir al partit per projectar-se al territori?

“Et dona molt poc altaveu”, assegura el catedràtic de ciència política de la UB Jordi Matas Dalmasses, que augura “molt poc recorregut” a la formació dins el tauler polític actual. Per això, el nou alcalde es proposa “procurar pel municipi” i, en la mesura que pugui, també pel partit. L’estratègia de SI en clau municipal, tal com expliquen els seus representants, és alinear-se amb el Procés. En aquest sentit, l’exdiputat al Parlament i actual secretari d’estratègia política de SI, Uriel Bertran, remarca que la seva posició és estar “al servei de les institucions catalanes i plantar cara a l’estat espanyol”, cosa que, afegeix, “hauria de ser la normalitat de tots els alcaldes independentistes”.

Un futur vinculat a l’1-O

Solidaritat no té, per ara, l’objectiu de diferenciar-se de la resta de forces de l’independentisme perquè considera que el moviment es troba en el punt que sempre ha defensat. “Vam néixer amb la idea de la unilateralitat i ara els nostres postulats formen part de la normalitat del catalanisme”, subratlla Bertran, que situa l’1-O com un punt d’inflexió per al país, però també per al partit. En cas que guanyi la independència, SI haurà de reformular el seu ideari. Així ho reconeix Bertran, que assegura que en aquest hipotètic escenari “ni el nom ni el projecte tal com està plantejat tindrien sentit”. Personalment, Bertran és partidari de confegir una aposta “transversal” que doni sortida als actius polítics del partit. Un dels candidats amb qui compartir viatge en unes eventuals eleccions constituents d’una Catalunya independent és Demòcrates, amb qui SI ja està fent una campanya conjunta per a l’1-O.

“Debilitat ideològica”

Mentre el Govern tiri endavant malgrat l’oposició de l’Estat, la formació independentista no veu necessari aixecar la veu. “Si es fes enrere ens trobaríem amb els diferents actors i veuríem quin plantejament fem per consolidar el moviment unilateral”, assegura Bertran. A parer de Matas, encara que l’independentisme plegués veles no serviria perquè SI pogués rellançar el seu protagonisme. “Va tenir un naixement oportú però es va desinflar”, recorda, fet que atribueix a la “debilitat ideològica”, a la manca d’estructura de partit i al “fluix lideratge”.

Els últims vestigis de SI sobreviuen amb l’esperança que la seva raó de ser els obligui o bé a desaparèixer amb satisfacció, o bé a buscar fer-se un lloc al nou país.

Més continguts de