PRESSUPOSTOS
Política 18/01/2017

Topada al Govern per la proposta de la CUP sobre els pressupostos

Les demandes cupaires se centren en l’IRPF, les hores lectives dels mestres i el fons per a la renda garantida

A. Moldes / L. Vicens / G. Pruna
4 min
Topada al Govern per la proposta de la CUP

BarcelonaEl programa electoral de Junts pel Sí no preveu apujar cap dels impostos principals ni reduir les hores lectives dels mestres, però aquestes mesures estan ara mateix sobre la taula de l’executiu. El Govern accepta que la negociació amb la CUP suposarà renúncies i ara mira de consensuar internament quines està disposat a assumir. Diverses fonts governamentals expliquen a l’ARA que la reunió del consell executiu d’ahir va ser “intensa” un cop el vicepresident, Oriol Junqueras, va traslladar a la resta del Govern el contingut de la proposta que la CUP li va fer arribar divendres passat. Junqueras va explicar al president i als consellers que els cupaires ofereixen desbloquejar l’acord a canvi de tres concessions: apujar un punt l’IRPF a partir dels 60.000 euros, reduir les hores lectives dels mestres i crear un fons destinat a la renda garantida de ciutadania. Una proposta que fonts de la CUP confirmen.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Un cop Junqueras va concloure l’exposició, va prendre la paraula el president. Carles Puigdemont va demanar serenitat a l’hora de valorar l’oferiment dels cupaires i va recordar que el més important de la legislatura és el referèndum. A partir d’aquí hi va haver divisió d’opinions entre els consellers. Entre els d’ERC hi va haver una majoria aclaparadora a favor d’acceptar l’oferta -introduint-hi petites modificacions-. En canvi, diversos consellers del PDECat van prendre la paraula per oposar-se a un acord que els cupaires ni tan sols poden garantir, ja que dependrà de les assemblees.

Entre els més reticents a acceptar la proposta de la CUP hi havia la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz. Les fonts consultades expliquen que es va oposar fermament a la voluntat de la CUP de prefixar la destinació dels recursos del seu departament. Els anticapitalistes plantegen un increment de 150 milions d’euros en l’ensenyament públic. La consellera no s’oposa a l’augment del seu pressupost però no està disposada a assumir que algú extern decideixi que els recursos serveixin per reduir les hores lectives. Ruiz va defensar que les reclamacions dels sindicats s’han de negociar amb el departament i no a través de la CUP.

A més, amb el pas al costat d’Artur Mas, alguns consellers del Partit Demòcrata consideren que ja han fet prou cessions a la CUP. A més, aquell pacte de governabilitat va acabar “mutant” quan els anticapitalistes es van oposar a la tramitació dels comptes del 2016. Aleshores no hi va haver concessions fiscals i ara una part de l’executiu està convençut que l’IRPF ha de servir com a desllorigador. Ahir el portaveu adjunt de Junts pel Sí, Roger Torrent, va reconèixer que la negociació serà “a tres bandes” -ahir a la tarda es van tornar a reunir la CUP i el Govern- i va subratllar que a la seva formació “sempre estan disposats a parlar de models fiscals que ajudin a llimar desigualtats socials i fer que aquells que poden més paguin més”. Segons la portaveu del Govern, Neus Munté, aprovar els comptes “és una qüestió de sintonies, però també de voluntats”. En el que sí que hi va haver consens és que s’ha de seguir negociant.

La CUP denuncia el “xantatge”

Des de la CUP han reiterat que la “predisposició” a aprovar els comptes hi és, però no perden oportunitat de marcar perfil davant del Govern. La compareixença d’avui de Meritxell Ruiz per presentar el pressupost d’Ensenyament en serà una prova. Fonts de la CUP admetien que “apujaran el to” i seran “molt contundents”. I és que, malgrat que facilitaran la tramitació dels pressupostos de totes les conselleries, van avisar que els comptes d’alguns departaments -sobretot el d’Ensenyament- mereixen “suspendre”. Així ho va dir el diputat Benet Salellas, que també va avisar el Govern que “necessita millorar” pel que fa al referèndum. “Fins avui s’ha jugat a un xantatge molt gran amb nosaltres”, va denunciar. Els cupaires reivindiquen el seu relat de cara a l’última decisió, que el consell polític prendrà el dissabte 28 de gener en una reunió a Vilafranca del Penedès.

Què planteja cada partit en l’IRPF?

La proposta fiscal conjunta del PSC i CSQP grava més els rics que la de la CUP. El PP opta per reduir els impostos a les rendes baixes (i, de passada, a les altes), mentre que Ciutadans no ha concretat cap modificació d’aquest impost.

PP

Canvis indirectes per als rics

Proposen específicament reduir l’IRPF a les rendes baixes i mitjanes. Les altes també es beneficiarien de la reducció als trams baixos.

Rebaixa d’impostos

Volen abaixar impostos a qui cobra menys de 35.000 € (el 80% de la població) creant un nou tram per sota dels 12.450 € i gravant-lo amb el 19,5% i no el 21,5%. Es pagaria un 23,5% entre 12.450 i 20.000 € (ara el 26%) i un 28,5% -cinc punts menys- entre 20.000 i 35.000 €.

CUP

Gravar més les rendes altes

Per incrementar els impostos a les rendes altes proposen crear dos nous trams: un, entre els 60.000 i els 90.000 euros, que es gravaria amb el 22,5% (45% sumant-hi l’estatal), un punt més que ara; i el segon, entre els 90.000 i els 120.000 euros, que incrementaria dos punts més el tipus i se situaria al 23,5% (46% amb l’estatal). També s’amplia un punt el tram entre 120.000 i 175.000 euros, fins al 47%, mentre que es manté invariable en 48% el tram a partir de 175.000 euros. Els canvis afectarien 120.000 persones (un 4% dels contribuents i ingressarien 100 milions més).

No es toquen les rendes baixes

Per sota de 60.000 euros no hi ha rebaixes en l’IRPF.

PSC I CSQP

Molta més pressió

Van més enllà de la CUP: volen apujar els tipus fins al 52,5% a partir de 120.000 € -s’elimina el tram superior, ara als 175.000 €- i reclamen més pressió fiscal als que cobren entre 60.000 i 90.000 € (47%) i entre 90.000 i 120.000 € (51,5%). S’ingressarien 190 milions més.

Menys a les rendes baixes

Plantegen que qui té ingressos inferiors als 20.000 € pagui entre el 21% i el 23,5%, quan ara tributa pel 24,5% com a màxim.

stats