Publicitat
Publicitat

Wert passa la pilota de les retallades en educació a les comunitats autònomes

El ministre d'Educació admet que les autonomies només podran complir el dèficit si retallen en "educació i sanitat"

Quan falten poques hores perquè comenci el Consell de Política Fiscal i Financera d'aquesta tarda, el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha defensat aquest matí el seu pla de retallades en l'àmbit educatiu per estalviar més de 3.000 milions d'euros. Wert ha reconegut que les comunitats autònomes només podran complir l'objectiu de dèficit per a aquest any si retallen "en la despesa en educació i sanitat", partides que suposen el "70%" de la inversió autonòmica.

El ministre ha fet aquesta afirmació just després de passar la pilota de la tisorada als governs autonòmics per justificar que el decret llei que avui convalida el Congrés no trepitja competències autonòmiques. Segons ha dit, cada conselleria té plena capacitat per "acollir-se a un extrem o a un altre". És a dir, ha presentat el paquet de mesures com una caixa d'eines de la qual cada govern autonòmic podrà agafar la que més li convingui.

Atac a l'autogovern

El PSOE –molt crític amb la iniciativa– li ha reclamat, per tant, que aclareixi com pensa garantir que retallarà la xifra compromesa amb Brussel·les si resulta que són mesures suposadament voluntàries. El diputat socialista Mario Bedera ha denunciat que el decret és un atac a l'autogovern quan es regulen, per exemple, horaris o criteris de substitució del professorat. Per al govern espanyol es tracta només de legislació bàsica que correspon a Madrid.

El diputat de CiU Martí Barberà també ha acusat Madrid d"envair competències" de Catalunya. En la intervenció, ha mostrat la total oposició de la federació nacionalista al decret llei per qüestions de fons i forma. Ha denunciat que el govern espanyol legisla sobre qüestions que corresponen al departament d'Ensenyament i ha recordat que el Govern ha acordat portar el text al Consell de Garanties Estatutàries per dictaminar si presenta un recurs al Tribunal Constitucional.

Entre les mesures que ha criticat hi ha el llindar de renda que marca el ministeri per obtenir una beca. "Quan es tindrà en compte el nivell de vida a cada territori?", s'ha preguntat. Així, ha recordat que hi ha un 14% de mitjana d'alumnes catalans becats, mentre que en altres indrets de l'Estat aquest percentatge s'eleva al 30%. Barberà ha emfatitzat que a Catalunya el cost de la vida és més alt.

Beques i segona carrera

En la defensa del decret, Wert ha dit que hi ha models educatius, "com el del Japó i el Regne Unit", que tenen una ràtio d'alumnes més elevada que l'espanyola i que, en canvi, "tenen resultats millors".

També ha defensat que la concessió de beques tingui més en compte els resultats dels estudiants. "Si la societat fa un esforç, a través de la beca, perquè no es perdi cap talent és raonable que es demani un esforç correlatiu, mesurat, a l'estudiant".

El ministre ha subratllat que aquestes mesures responen a un moment "excepcional" i que algunes desapareixeran quan la situació millori. D'altres, però, són de fons, per exemple que sigui més cara la segona i tercera carreres universitàries.

Davant les crítiques sobre la petjada ideològica en aquesta retallada, Wert ha dit que és un debat que, en tot cas, apareixerà quan presenti la reforma de la llei d'educació.

Etiquetes

Més continguts de