Publicitat
Publicitat

ADMINISTRACIÓ LOCAL

Beteta s'obre a les privatitzacions si la província tampoc pot pagar

Les diputacions pagaran serveis que no puguin prestar els pobles

L'executiu espanyol canviarà la llei de l'administració local. Els ajuntaments inferiors a 20.000 habitants que no puguin pagar els seus serveis podran traslladar-ne la gestió a les diputacions.

En molt poques setmanes el govern espanyol ha canviat d'opinió sobre com resoldre les delicades finances dels ajuntaments. Si fins fa ben poc el secretari d'estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, advocava obertament per suprimir municipis, ahir va descartar taxativament aquesta possibilitat i va apostar per una solució a mig camí: les diputacions provincials gestionaran els serveis dels ajuntaments més petits que estan més escanyats i que ja no poden pagar-los.

La mesura -que quedarà fixada en una pròxima reforma "urgent" de l'administració local- pot suposar una autèntica revolució, ja que s'aplicarà als municipis inferiors a 20.000 habitants, que representen el 95% del total de 8.116 consistoris que hi ha a Espanya. Beteta va explicar, en la seva intervenció en una comissió al Congrés de Diputats, que la futura llei establirà un llindar de serveis públics mínims i obligatoris, i avaluarà durant un any si els petits ajuntaments i les mancomunitats tenen la capacitat financera suficient per mantenir la prestació adequada d'aquests serveis.

Si l'avaluació fos negativa, "hauria de ser causa determinant" per traslladar aquesta prestació a les diputacions perquè els ciutadans "no vegin minvats els seus drets i serveis bàsics". El secretari d'estat, però, no va voler especificar si el canvi en la gestió serà obligatori ni tampoc què passarà amb els municipis més grans.

Amb aquesta solució, l'executiu trasllada en certa manera la patata calenta a les diputacions, que poden tenir dificultats per pagar els serveis que fins ara prestaven els ajuntaments. Conscient d'aquesta realitat, Beteta va obrir la porta a la privatització dels serveis però es va voler espolsar qualsevol responsabilitat. En un joc d'equilibris, va dir que no aposta "necessàriament" per l'entrada de capital privat però que "si alguna [administració] vol fer-ho, per què no".

Mantenir grans infraestructures

El que sí que va voler deixar clar és que el govern espanyol vol acabar amb la situació tristament habitual en alguns municipis que han finançat grans obres però ara tenen problemes per pagar els sous dels seus treballadors. El responsable del ministeri d'Hisenda va explicar que la reforma distingirà entre els serveis obligatoris que han de prestar els consistoris i els voluntaris, i impedirà que es cobreixin els accessoris si no es garanteixen els primers. En aquest sentit, va anunciar, amb pocs detalls, que el govern farà front a una vella demanda de les ciutats i establirà un nou model de finançament local que asseguri el manteniment dels serveis públics essencials. A més, va dir que estudiarà, com demana Barcelona, si és possible suavitzar les exigències de la llei d'estabilitat per als municipis sanejats, que ara estan obligats a dedicar excedents a amortitzar deute.

En una altra defensa del paper dels ajuntaments, Beteta va assegurar que la llei buscarà acabar amb la morositat actual i obligarà les autonomies a pagar per un servei que han encomanat a un consistori. A més, millorarà el finançament dels anomenats municipis turístics.

Més continguts de