Publicitat
Publicitat

ENQUESTA DE L’ARA (II)

Per què diuen coses diferents l’enquesta de l’ARA i la del CEO?

La intenció de vot davant d’un referèndum difereix sobre la preferència per la independència

Molts lectors potser es demanaran com és possible que, si divendres l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat mostrava un 41% de partidaris d’un estat independent, enfront d’un 49% de contraris, avui l’ARA publiqui una enquesta en què es mostren quatre punts d’avantatge dels partidaris de la independència sobre els contraris, en el conjunt de la població.

De fet, les discrepàncies ja apareixien a la mateixa enquesta del CEO, que augurava un clar avantatge del sí en un hipotètic referèndum sobre la independència. És lògic que amb aquest ball de números alguns lectors quedin una mica desorientats. Per això intentarem explicar d’on venen aquestes diferències. La font principal de discrepàncies és, amb tota probabilitat, la formulació de la pregunta. Quan el CEO demana als seus enquestats si volen que Catalunya esdevingui un estat independent, ho fa just després d’una pregunta amb múltiples opcions sobre la relació Catalunya-Espanya, i ho fa, en tot cas, demanant sobre una preferència genèrica.

En canvi, l’enquesta de l’ARA, com fa el mateix CEO més endavant en el seu qüestionari, demana als enquestats què farien davant d’un referèndum sobre la independència. Una cosa és, doncs, la intenció de vot davant d’un hipotètic referèndum, i l’altra és una pregunta més general, sobre la preferència per la independència. Totes dues ens aporten informació valuosa, però diferent. Perquè les preferències sovint determinen els nostres comportaments, però la translació no és sempre automàtica. Hi ha, de fet, un segment de l’electorat que declara no voler que Catalunya esdevingui un estat independent però que, tot i això, no ens diu que votaria no a la independència en un referèndum.

Com mostra la gràfica que compara els resultats de les dues enquestes, de fet, el percentatge de suport a la independència és pràcticament idèntic i, en canvi, la diferència se situa en el no i les altres opcions. Amb les dades que tenim no és fàcil saber exactament d’on ve aquesta discrepància, però possiblement té a veure amb la intensitat de les preferències: mentre que en el camp del sí el suport a la independència es transforma automàticament en intenció de votar-hi a favor, en el del no hi ha un sector que, sense veure clara la independència, tampoc acaba de declarar que votaria que no.

Una altra discrepància, més petita, que hi ha entre l’enquesta del CEO i la de l’ARA té a veure amb la participació prevista en un hipotètic referèndum i, per extensió, també en el resultat. L’estimació de l’ARA es basa en una pregunta directa sobre la intenció de participar-hi, a la qual un 55% responen que segur que hi participaran, i un 9% addicional diuen que possiblement ho faran. En canvi, el CEO apunta a una participació una mica més elevada (67,5%) i, en consonància, un vot més nombrós en contra de la independència.

Finalment, cal dir que no sembla que la font de les discrepàncies tingui a veure amb les característiques de la mostra. Si comparem en les dues enquestes el record de vot a les eleccions del 27-S amb els resultats reals que hi va haver llavors, observem que l’enquesta de l’ARA té una distribució pràcticament calcada a la que hi va haver i la del CEO mostra només algunes desviacions moderades que, per elles mateixes, no sembla que puguin explicar les discrepàncies.

Tot plegat apunta a una qüestió substantiva i a una altra de mètode. La primera és que, a Catalunya, la gent que vol la independència sembla que té una preferència més intensa i està més mobilitzada que els que no la volen. La segona, que davant els resultats de les enquestes cal sempre mantenir una certa precaució, i valorar-les en el seu conjunt. Perquè hi ha molts factors que poden influir en els resultats: des de la formulació de les preguntes fins a la selecció de la mostra o els protocols que segueixen els enquestadors. Afortunadament, tant l’ARA com el CEO són plenament transparents i posen a disposició de tothom les microdades de l’enquesta, cosa que permet a qualsevol persona interessada explorar-les amb detall.

Més continguts de