Així és la llei del referèndum

La norma preveu, en cas de victòria del 'sí', declarar la independència dos dies després de tenir els resultats

El Parlament proclamarà la independència en cas de victòria del sí / CÈLIA ATSET

“Jurídicament aquesta llei implica l’exercici de l’autodeterminació”. Amb aquesta frase, la portaveu de Junts pel Sí al Parlament, Marta Rovira, va voler expressar la transcendència de l’impuls de la llei del referèndum al Parlament. Una norma, avançada per l’ARA, que pretén donar cobertura jurídica i “garanties” a la consulta vinculant de l’1 d’octubre. La llei va ser presentada al Parlament pels diputats de Junts pel Sí Jordi Turull, Marta Rovira, Lluís Corominas i Jordi Orobitg i, per part de la CUP, Benet Salellas, Gabriela Serra, Anna Gabriel i Joan Garriga. Era un acte, solemne, teòricament obert als 135 diputats: ni el PP ni el PSC ni Ciutadans s’hi van presentar, i de Catalunya Sí que es Pot, tot i ser una formació a favor del dret a decidir, només hi havia Joan Giner, Joan Josep Nuet i Albano Dante Fachin.

La llei de l’1-O: proclamació d’independència si guanya el sí, autonòmiques si guanya el no

Per a Junts pel Sí i la CUP, l’impuls de la norma representa un acte que “no té retorn” -en paraules del cupaire Joan Garriga- i és la llei “més important” que es tramitarà al Parlament perquè ha de permetre l’exercici de l’autodeterminació de Catalunya. Malgrat que la presentació pública va ser ahir, la norma no es tramitarà fins a finals d’agost o al setembre per intentar esquivar el veto del Tribunal Constitucional (TC).

Empara legal

En el preàmbul se cita el dret a l’autodeterminació

En el preàmbul de la norma se citen els tractats internacionals que defineixen el dret a l’autodeterminació com el “primer” dels drets humans. L’argument de l’independentisme passa per defensar que el govern espanyol aniria en contra dels tractats internacionals que ha signat si impedeix l’1-O. Un dels tractats que es recullen són els Pactes de Drets Civils i Polítics del 1966, ratificats per Espanya als anys setanta, així com resolucions del Parlament des dels anys 80 que constaten que Catalunya té dret a l’autodeterminació. Tant Junts pel Sí com la CUP van argumentar que el procés unilateral s’engega com a conseqüència dels intents frustrats de pactar amb l’Estat. “Qui primer ha trencat el pacte constitucional ha sigut l’Estat amb la sentència de l’Estatut”, va afirmar Salellas.

Subjecte polític

La norma declara la sobirania de Catalunya

Els primers articles de la norma són els que tenen més pes polític. Es defineix Catalunya com un “subjecte polític sobirà” i que té dret a exercir el dret a decidir. El Parlament, doncs, actua “com a representant de la sobirania del poble”. És per aquesta raó, segons Junts pel Sí i la CUP, que aquesta norma preval “jeràrquicament” sobre les altres normes jurídiques que hi poden entrar en contradicció.

Resultats

La llei fa vinculant la votació de l’1-O sense mínim de participació

La diferència principal amb la consulta del 9 de novembre és que el resultat del referèndum es vol vinculant. És per això que en l’article 4 s’exposa com s’implementaran els resultats. En cas que hi hagi més vots emesos del sí que del no, el Parlament declararà la independència dos dies després de la proclamació de resultats. Si guanya el no, el president convocarà eleccions autonòmiques. “No estem parlant d’una mobilització. Estem parlant d’un acte decisiu, i això vol dir que és vinculant”, va sentenciar Serra.

Protecció legal

Funcionaris i empreses col·laboradores

En vista del marcatge que ja exerceix la fiscalia sobre treballadors públics i empreses proveïdores de la Generalitat, Junts pel Sí i la CUP han incorporat una clàusula de protecció: “Totes les autoritats, persones físiques i jurídiques que participin directament o indirectament en la preparació del referèndum queden emparades per aquesta llei”. Ara bé, l’independentisme és conscient que qui s’impliqui en la logística s’exposarà a responsabilitats penals.

Cens de votants

Els partits no aclareixen d’on surten les dades

La llei del referèndum fixa qui està cridat a votar l’1 d’octubre, els mateixos que en unes eleccions ordinàries. En la consulta hi podran votar els més grans de 18 anys, que resideixen a Catalunya i que tenen la nacionalitat espanyola. Els partits afirmen que disposen de les dades de l’Oficina del Cens Electoral però no aclareixen d’on surten, ja que aquestes dades, teòricament, només es poden fer servir per a les eleccions. La via que hi ha sobre la taula, tal com va avançar l’ARA, és utilitzar el Registre de Població que l’INE cedeix a l’Idescat.

Sindicatura Electoral

L’òrgan, format per cinc experts, actuarà d’àrbitre del referèndum

La llei del referèndum introdueix una innovació en relació a les eleccions habituals: la creació de la Sindicatura Electoral. Aquest organisme, que està format per cinc juristes i politòlegs nomenats pel Parlament, serà l’encarregat d’arbitrar la votació. Les seves funcions seran similars a les que fa la Junta Electoral espanyola actualment. S’encarregaran de resoldre les reclamacions vinculades al referèndum, vetllaran per la “imparcialitat i el pluralisme” dels mitjans de comunicació, sancionaran les persones que contravinguin la normativa, acreditaran els observadors internacionals i es responsabilitzaran de l’escrutini i de certificar els resultats de l’1-O.

Propaganda

Els partits ocuparan el 70% dels espais públics; les entitats, el 30%

La llei fixa que les administracions catalanes s’han de mantenir neutrals i que són els partits i les entitats els encarregats de fer campanya. En concret, es reserva el 70% d’espai per a formacions polítiques d’acord amb la representació al Parlament i el 30% per a les entitats que acreditin un recull de signatures.

Vot exterior

Inscripció al registre de catalans a l’estranger

Perquè els catalans a l’exterior puguin votar l’1 d’octubre han d’estar inscrits al registre de catalans a l’exterior. De moment hi ha inscrits uns 5.000 ciutadans, però el Govern té prevista una campanya per arribar als 20.000 -l’objectiu inicial eren 23.000 al juny-. En total, hi ha més de 250.000 catalans que resideixen a fora.