El maldecap i l’aspirina
Quan la relació entre CiU i ERC grinyola, apareixen amb una puntualitat extrema el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i el líder d’Unió Democràtica, Josep Antoni Duran i Lleida, per abraonar-se contra els republicans. Avui no jutjaré si tenen raó o no; només diré que la seva incontinència verbal contrasta vivament amb la contenció dels líders de tots dos partits. Les motivacions de Vila i Duran són tan diferents com el seu any de naixement, però tots dos voldrien veure com salta pels aires el pacte Mas-Junqueras, que ens ha de permetre votar el 27 de setembre. No qüestionaré el patriotisme de ningú: crec que tothom té dret a desitjar el millor per al seu país. Però no deixa d’admirar-me la constància amb què Duran i Vila exerceixen el paper de barrufets rondinaires, maldant perquè s’autocompleixin les seves profecies més pessimistes sobre el procés. De tot plegat, me’n queda un dubte: per al president Mas, ¿aquest parell són un maldecap o més aviat una aspirina?
