Publicitat
Publicitat

LA PAPERETA

Com millorar el model d’infraestructures?

El dèficit d’inversions en infraestructures a Catalunya és un tema que aconsegueix posar d’acord quasi tots els partits polítics catalans, des del PDECat fins a Ciutadans, excepte el PP

El dèficit d’inversions en infraestructures a Catalunya és un tema que aconsegueix posar d’acord quasi tots els partits polítics catalans, des del PDECat fins a Ciutadans, excepte el PP. Uneix independentistes i no independentistes, però la recepta per posar-hi solució és el que els separa. Mentre que l’independentisme defensa que amb un estat propi la gestió de les infraestructures milloraria, els partidaris que Catalunya es quedi dins l’estat espanyol defensen que amb un augment de les inversions n’hi hauria prou per millorar el model actual. Segons xifres de la Cambra de Comerç de Barcelona, el 2016 va ser el pitjor any de la inversió de l’Estat en infraestructures a Catalunya des del 2004, perquè se’n van executar un 52% del total que el govern espanyol havia pressupostat. Aquestes xifres van fer que Rajoy desembarqués a Catalunya aquest mes de març per anunciar 6.630 milions d’euros per invertir en aquest terreny a Catalunya fins al 2025. La xifra, però, no va satisfer la Generalitat, que la va considerar insuficient per acabar totes les obres pendents. Quina seria, doncs, la solució per millorar el model d’infraestructures català?

LA SOLUCIÓ ÉS UN ESTAT NOU

Els partits independentistes han perdut tota la confiança en el govern de Mariano Rajoy després dels reiterats incompliments en matèria d’infraestructures. Les obres que fa anys que estan inacabades i les inversions promeses que no arriben mai han fet vessar el got de la paciència del sobiranisme, que només veu una via per posar-hi solució: assumir tota la gestió de les infraestructures amb un estat propi. Abans de la visita de Mariano Rajoy a Catalunya, el març d’aquest any, per prometre més inversions, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va advertir que a l’Estat li faltaven 10.000 milions per invertir en infraestructures al territori català.

La xarxa ferroviària de Renfe ha sigut una de les eternes reclamacions del Govern, després d’anys de retards en la puntualitat dels trens i de les inversions. La Generalitat, de fet, ha demanat el traspàs íntegre de la gestió de Rodalies perquè considera que se’n milloraria el funcionament. El Govern posa com a exemple la gestió de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Una gestió de proximitat dona més “solvència”, apunten fonts del departament de Territori.

La discrepància amb el model de gestió de les infraestructures també es plasma en les carreteres. Josep Rull ja ha explicat que el seu model de gestió d’autopistes és el de la vinyeta, és a dir, el model de pagament a l’ús en què els usuaris abonen una tarifa plana que serveix per pagar el manteniment de les carreteres i també per fer-ne de noves. D’aquesta manera, s’homogeneïtza la xarxa i s’allibera el cost d’aquestes infraestructures dels pressupostos. El model, però, no el comparteix el govern espanyol, que defensa la via pressupostària per finançar aquests costos. Si l’endemà de l’1-O les coses continuen igual com fins ara, Estat i Generalitat hauran de continuar negociant quin model apliquen per gestionar les carreteres catalanes. Amb un sí al referèndum, les negociacions també hi hauran de ser, però en aquest cas, per determinar la titularitat de les carreteres i, per tant, la seva gestió.

MÉS INVERSIONS DE L’ESTAT

La manca d’inversions en infraestructures és evident també per als contraris a la independència. Partits com el PSC i Ciutadans han reclamat en diverses ocasions més inversió en les infraestructures catalanes -sobretot en el corredor mediterrani- per posar solució a la pèrdua de confiança d’una part de la ciutadania envers el govern espanyol. Fins i tot el PP va admetre implícitament aquesta premissa, que va plasmar amb la visita del president del govern espanyol a Catalunya al març per anunciar un paquet d’inversions en infraestructures per a Catalunya. En total, aquesta legislatura va prometre destinar 4.200 milions d’euros per a Rodalies, el corredor mediterrani, aeroports i carreteres. El Govern, però, va fer càlculs i es va adonar que aquests 4.200 milions en quatre anys no tenien res d’extraordinari, ja que en els últims anys els pressupostos de l’Estat han previst -però no executat- de mitjana uns 1.000 milions en infraestructures a Catalunya cada any.

Tanmateix, els populars catalans van aplaudir aquest anunci d’inversió, perquè, segons ells, demostrava el compromís de Rajoy i que el model funciona. Per tirar endavant aquesta inversió, però, el PP català demana al Govern col·laboració. De fet, els populars consideren que la inversió promesa per Rajoy suposa un esforç per a l’executiu espanyol, ja que asseguren que Catalunya és la segona comunitat autònoma que rep més inversions per part de l’Estat. De fet, el diputat popular al Parlament Alberto Villagrasa va assegurar en seu parlamentària al mes d’abril que l’administració que més inverteix en les infraestructures catalanes “no és la Generalitat, sinó el govern espanyol”. Cal recordar, però, que la gran majoria de les vies de tren i carreteres a Catalunya són de titularitat espanyola. Els populars posen en dubte la gestió de la Generalitat en aquest aspecte, i posen com a exemple en matèria d’infraestructures el “fracàs” en la gestió d’obres com la línia 9 del metro -encara no se n’ha acabat de construir el tram central- i l’aeroport de Lleida.

Etiquetes

Més continguts de