El Govern apostarà per la via 9-N en el xoc institucional amb l’Estat
L’estratègia catalana passa per transitar “dins la legalitat” i ajornar al màxim la topada amb Madrid
Barcelona / Madrid“Això no és un conte de fades, però tampoc una història de terror”. La frase és de Raül Romeva, conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, i la va fer servir dijous per referir-se als entrebancs que haurà d’afrontar el procés perquè culmini amb èxit. L’Estat ja ha advertit -amb paraules i amb fets- que no en deixarà passar “ni una” i que les lleis espanyoles i el Tribunal Constitucional (TC) no estan, a diferència del govern de Rajoy, en funcions. L’exemple més clar és la suspensió de les competències d’exteriors per part del TC, camp de batalla del xoc institucional obert entre la Generalitat i la Moncloa. La via triada per l’executiu de Carles Puigdemont a l’hora d’afrontar el pols és, a grans trets, la de la jornada de participació del 9-N.
“Hem de fer la nostra. Potser no desobeir obertament, però sí trobar mecanismes dins la legalitat per avançar”, sostenen fonts governamentals consultades per l’ARA. La inspiració en el 9-N s’argumenta així: “Existien cinc camins per celebrar la consulta. Ens els van tombar tots, però finalment la gent va votar”, interpreten al Govern, tot i que d’aquella jornada no en va sortir un mandat com el que es preveia en la consulta original prohibida pel TC.
Tot i encadenar recursos de l’Estat i entrebancs al Parlament -com la recomanació dels lletrats de la cambra de reformular la tramitació de les lleis de desconnexió-, Junts pel Sí preveu avançar en el marc legal del procés de ruptura seguint el guió prefixat en la negociació amb la CUP. Per què no s’altera el rumb? Bàsicament, perquè els avenços “són plenament democràtics i estan avalats per les urnes”, apunten des de l’executiu de Puigdemont. L’estocada del TC al departament d’Exteriors, un primer avís seriós, no ha fet canviar els plans malgrat que la Moncloa avisa que fins i tot les declaracions d’intencions seran usades en contra. Ahir mateix Puigdemont va lamentar que l’executiu en funcions de Mariano Rajoy es dediqui a “posar bastons a les rodes” i va fer una crida a “respondre a cada atac mirant cap al futur”. L’estratègia passa per aprovar les lleis del procés -la de règim jurídic català, la de protecció social i la de l’administració tributària- al final de la legislatura, per transitar de la legalitat espanyola a la catalana. “Volem anar de llei [estatal] a llei [catalana]”, raonen.
La pauta la marca el Parlament
L’executiu i les forces que li donen suport al Parlament pretenen que aquest recorregut, calendaritzat en 18 mesos -tot i que els terminis no haurien de ser una “cotilla”, com recorda l’entorn del president-, es faci amb “seguretat jurídica” i esquivant els embats de Madrid. “El procés només es pot fer amb seguretat jurídica”, exposen alts dirigents. El Govern assegura que els ciutadans tindran clar sempre quin és el marc legal vigent: els actes de sobirania els determinarà el Parlament.
La llei de transitorietat jurídica -rebatejada com la llei de règim jurídic català- ha de facilitar la construcció d’aquesta nova legalitat catalana, sustentada en el mandat democràtic del 27-S. És aquesta norma la que ha d’evitar, segons el Govern, que es produeixin buits legals en el trajecte cap a l’estat propi: incorporarà tota la normativa aprovada pel Parlament en el període de la preindependència i també les lleis de l’ordenament jurídic espanyol que la cambra encara no hagi legislat. “El pas definitiu requerirà una altra vegada l’aval de les urnes”, afirmen fonts integrants del consell executiu per subratllar l’estratègia vigent sobre les eleccions constituents, previstes per d’aquí un any i mig.
En tot cas, subratllen a Palau, “no serà la Generalitat qui promogui el xoc”. “Tots sabem que això [el procés] anirà millor si es fa per la via del pacte”, insisteixen. Hi ha un altre factor que l’entorn de Puigdemont té en compte: l’escenari estatal. “No és el mateix un executiu format pel PSOE i Podem que un del PP, o bé un dels socialistes i Ciutadans”, assenyalen. L’opció més probable, segons els responsables governamentals, és la repetició dels comicis.
És l’escenari amb el qual treballa també la Moncloa. Rajoy hi ha posat fins i tot data: el 26 de juny. Això el convertiria en president en funcions fins al setembre. I fins llavors no afluixarà en l’estratègia d’escanyament jurídicament al procés. “Per alguna cosa vam canviar la llei del TC, per fer complir les sentències, i en tindrem prou”, diuen al PP. A l’alt tribunal, on la reforma és interpretada com una “patata calenta”, esperen que, en cas d’haver de sancionar qui desacati, sigui a partir de requeriments del govern. L’entorn de Rajoy insisteix que algunes declaracions de líders catalans “regalen arguments” i que no estaran quiets “mentre Romeva es presenta arreu com a ministre d’Exteriors”.
La Moncloa acompanya l’estratègia electoral del PP, i Catalunya n’és un eix potent. Altra cosa és que entre governs hi hagi “una certa cordialitat” i que, encara que no es vulguin atendre les peticions de compliment de l’Estatut formulades per Artur Mas el 2014 -com sí que diu que farà Pedro Sánchez-, s’assenyali que als “segons nivells” la relació “és normal”. I per què no una reunió Rajoy-Puigdemont? A la Moncloa diuen que no és a Rajoy, “i menys estant en funcions”, a qui li toca demanar-la. El PP no ho veu tan clar i n’hi ha que opinen que podria fer “un gest” per forçar-ho. “No pots acusar Sánchez de dir no a tot i no dialogar, i tu fer el mateix”, admeten. Si Puigdemont demana hora, Rajoy el rebrà. Però no hi ha canvis a la vista, per més que els implorin els partidaris d’una tercera via d’ordre “que han fracassat a les urnes”.
