Publicitat
Publicitat

ANÀLISI

Tot és veritat

"És tan cert que el finançament de CDC és ple d’il·legalitats com que l’Estat ha practicat la guerra bruta contra el sobiranisme"

Sembla mentida: el cap de turc de divendres és l’heroi de dilluns. La setmana passada, tot i les demandes de l’oposició -i de part del seu partit, si bé formulades de manera més soterrada-, Artur Mas es resistia a fer un altre pas al costat -el definitiu- com a responsable polític de les corrupteles de CDC, que ell insisteix a negar. Ara la justícia espanyola l’ha tornat a convertir en l’ídol del 9-N, el president que va posar les urnes. La sentència del TSJC és una vergonya democràtica, incomprensible a Europa. Però dos anys no és cap eternitat per a un polític relativament jove i amb ganes de reivindicar-se. De moment, Artur Mas presentarà recurs i agafarà una mica d’oxigen, fins que la sentència del cas Palau el torni a convertir en el senyor 3%. Què farà, aleshores, l’expresident? Què farà el nou PDECat? I què faran els centenars de milers de ciutadans que van votar Mas, com a presidenciable de Junts pel Sí, a les últimes eleccions? No s’hi val agafar una part del personatge i llençar-ne la resta. Mas és l’exconseller de Pujol, el líder del partit a l’època de les comissions; però també és l’home del 9-N, el que va fer girar CDC cap a l’independentisme.

Corea del Nord i Disneylàndia

És tan cert que el finançament de CDC és ple d’il·legalitats com que l’Estat ha practicat la guerra bruta contra el sobiranisme. Tot és veritat, perquè la veritat és complexa, i ho és a qualsevol país, excepte a Corea del Nord i Disneylàndia.

La sentència suposa un estímul per a la voluntat de Puigdemont i Junqueras de desafiar el PP amb la convocatòria d’un referèndum. Ahir, mentre els dos líders reiteraven el seu compromís, se celebraven a la Generalitat reunions de segon nivell, en què es discutia la logística electoral amb un nivell de detall sorprenent. No hi ha intenció d’avançar el referèndum, encara que la temperatura ambiental pugi, perquè queden molts caps per lligar. Però es treballa amb la intenció de convocar els ciutadans a la tornada de les vacances d’estiu; i fer-ho de tal manera que quedi clara la voluntat d’aplicar el resultat del referèndum. Només així es podrà estimular la participació dels contraris a la independència, que és el veritable taló d’Aquil·les de tot el procés.

En aquests mesos d’acumulació de forces, els cops d’autoritat de Madrid resulten una benedicció per a l’independentisme. Per què el govern espanyol, doncs, no canvia de tàctica? En part per orgull ferit, en part perquè li dona vots. I en part perquè pensa que totes aquestes multes i inhabilitacions, algun dia, seran una bona moneda de canvi.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT