¿Hi ha alguna tradició de l’agost que superi la d’anar al castell de focs de la festa major i fer “ohhhhhh”? I tant! Quedar-te atrapat en un embús, o en una cua per aconseguir un gelat (o un entrepà), o a la màquina d’aspirar el cotxe, on has decidit anar just el dia que la resta de la humanitat ha tingut la mateixa idea que tu. Però també pots quedar-te atrapat en llocs terribles.
El 5 d’agost del 2010 va haver-hi un esfondrament a la mina San José, a Copiapó, Xile. 33 treballadors van quedar aïllats a 700 metres de profunditat. Disset dies més tard va ser possible contactar amb ells i confirmar que tots estaven vius i en bon estat de salut. Van ser rescatats el 13 d’octubre i la seva fama va ser tanta que van acabar fent anuncis i pel·lícules. Un any després, l’oblit. 15 estaven a l’atur, 7 en tractament psicològic, 14 tramitaven la jubilació i un d’ells va decidir estudiar. Pitjor van tenir-ho els 118 tripulants del submarí Kursk. El 12 d’agost del 2000 van veure com el silenci i el secretisme de les autoritats russes els condemnaven a mort. Aquell dia eren al mar de Barentsz participant en unes maniobres i, encara ara no se sap ben bé per què, va haver-hi una explosió i diversos incendis. El submarí, amb part de la tripulació encara viva, va quedar incomunicat al fons del mar. El govern rus no va fer res per rescatar-los. Al final, la pressió de les famílies va permetre que 16 dies després comencessin les feines de rescat. Massa tard. Una indemnització de 20.000 euros per mort va servir per callar qualsevol possible crítica i per tapar la veritat del que hi va passar.
