Cases com les d’abans

BarcelonaSembla que no només les cases de maó i ciment són les més resistents a l’hora de construir un habitatge. Materials tan tradicionals com ara la palla, la fusta i el bambú no només poden servir per aixecar edificacions força sòlides, sinó també perquè siguin sostenibles i respectuoses amb el medi ambient.

Aquest corrent de la construcció ecosostenible, molt en auge en països com Alemanya, aposta per tornar als mètodes tradicionals de construcció de cases. Els antics habitatges, com les masies, s’edificaven amb materials de la zona i tenint en compte detalls com l’orientació respecte al sol, les obertures per canalitzar l’aire o la humitat de l’ambient. Però durant molts anys la realitat de la majoria de construccions de nova planta ha sigut força diferent. Sobretot a les grans ciutats, on els edificis s’han construït sobre terrenys poc apropiats o amb materials nocius per a la salut, com l’amiant, el PCB o diferents tipus de formigó radioactius.

El corrent de la bioconstrucció, que comença a entrar a pas lent però segur al nostre mercat, consisteix a fer habitatges i edificis que siguin sostenibles i biosaludables a partir d’aquests materials naturals com la terra, la fusta, el bambú, l’adob i la palla. És important tenir en compte que, en l’àmbit de la bioconstrucció, no és el mateix la construcció ecològica que la construcció sostenible. “Mentre que en l’ecològica es requereix que tots els elements siguin naturals i integrats en la natura -explica Jordi Moreno, enginyer d’edificació d’Ecospai- en la construcció sostenible es busca més optimitzar recursos i que la casa sigui eficient energèticament al llarg del temps, encara que no tots els seus materials siguin cent per cent naturals”. Segons explica l’enginyer, en les edificacions del futur “es buscarà més la sostenibilitat que no pas l’ecologisme pur”.

Cases passives

Hi ha dos requisits bàsics perquè a un habitatge se li pugui donar el certificat internacional de Passivhaus, o casa passiva, en alemany: ecològica i de baix rendiment. Aquest tipus de construccions compten amb un gran aïllament tèrmic, un estricte control de les infiltracions i una rigorosa qualitat de l’aire interior. A més, les cases passives aprofiten tots els recursos naturals, com l’energia del sol, per millorar la climatització i reduir el consum energètic fins a un 70% més que les construccions convencionals.

Ricard Balañá, arquitecte tècnic de House Habitat - Grup Kuusamo, explica com aquest tipus d’edificacions tenen uns costos molt controlats, d’uns 1.200 euros el metre quadrat, i una gran rapidesa en la construcció: “Com que són edificacions que s’enllesteixen en tot just sis mesos, la mà d’obra es redueix considerablement”.

A l’hora d’escollir materials adequats, els bioconstructors es decanten per la fusta com a element bàsic. Un material que, combinat amb la palla, permet fer construccions de diversos pisos de forma completament ecològica. La calç també és un element natural molt utilitzat pels nostres avantpassats, sobretot per al tractament d’humitats i condicionaments tèrmics naturals. Un altre element indispensable de la construcció bio és el bambú. Com que és més barat i ecològic, alhora que dur i flexible, s’ha erigit com un substitut ideal de la fusta.

Una nova consciència

Segons explica Mariola Alsina, dissenyadora de projectes ecoturístics d’Ecolab Cannova, cada vegada més turistes aposten per les anomenades smart destinations (destinacionsintel·ligents). Aquest concepte implica, entre altres factors, “buscar allotjaments que siguin en edificis ecològics i en entorns saludables”. Precisament la construcció d’aquest tipus d’emplaçaments ecològics és un dels puntals de negoci dels bioconstructors, “a part de tenir molta clientela que prové del món neorural”, explica Alsina.

Però què passa amb totes les persones que són conscients que no viuen en un habitatge biosaludable però que tampoc tenen pressupost per fer reformes? Alsina recomana que, com a mínim, es canviï la pintura “per una que sigui cent per cent natural i s’instal·li un interruptor ecològic que a la nit desconnecti tots els corrents electromagnètics de la casa”.

També hi ha persones que, tot i que no poden construir-se una llar ecològica i sostenible, opten per adquirir el que es coneix com a doms geodèsics. La idea d’aquestes cases en forma de mitja esfera ja es va patentar als anys cinquanta als Estats Units i s’estan popularitzant com a zones annexes a un edifici o habitatge. Són espais ideals per posar-hi un estudi, un taller o una sala de jocs, entre altres opcions. Això sí, els més entusiastes han arribat a ajuntar diferents doms per aconseguir cases de grans dimensions. Agustí Galiana, director de l’empresa Domosfera, que va participar en l’última edició de la Fira Biocultura de Barcelona al maig, explica com els doms, que es fan a partir d’una base de fusta i bambú, “són molt fàcils de construir i transportar, econòmics, rendibles i eficients energèticament”.

Els constructors del futur

Sigui com sigui, els bioconstructors necessiten formació específica, cada cop més sol·licitada, segons l’Associació per a la Formació en Bioconstrucció i Sostenibilitat. Aquesta entitat té com a funció proporcionar formació professional als arquitectes, enginyers o constructors que vulguin especialitzar-se en aquest sector.

Un altre dels puntals de la formació en bioconstrucció en l’àmbit estatal és l’Institut Espanyol de Baubiologie, nom que en alemany vol dir bioconstrucció. Aquest institut ofereix de manera pionera el màster online en bioconstrucció, de dos anys de durada i que ja va cap a la tretzena edició. “El perill de tot aquest boom -explica Toni Escuder, alumne del màster-és que al final tothom s’adjudiqui l’etiqueta de bioconstrucció per fer negoci”.

La construcció bio formarà part dels nostres futurs habitatges. Ara només queda esperar per saber quin dels tres porquets germans del conte tenia més raó.

Gratacels de contenidors marítims

¿Us imagineu dos gratacels de 200 i 400 metres construïts amb milers de contenidors marítims reciclats? Aquest ha sigut el projecte guanyador del tercer premi del concurs Steel City: Container Skyscrapers Mumbai, convocat per la firma SuperSkyScrapers. La idea va sorgir de l’estudi d’arquitectura internacional CRG Architects, gestionat per l’arquitecte espanyol Carlos R. Gómez, amb l’objectiu de solucionar el problema d’habitatge a l’ slum (barri marginal) Dharavi de Bombai, un dels més poblats d’Àsia. Ubicat al centre de la gran ciutat, aquest gratacels sostenible de 400 metres tindria 139 plantes i comptaria amb 2.344 contenidors habitables, al marge de 1.067 contenidors dedicats a zones comunes i dipòsits d’aigua. En les dues construccions hi hauria quatre tipus d’habitatge, que anirien dels 33 m fins als 100 m, i podrien allotjar fins a 1.300 famílies. Segons el jurat, un dels grans encerts és la solució arquitectònica de problemes com el control de la temperatura i el tractament de les aigües.

Consells per a una casa saludable

A càrrec de l’equip d’arquitectes geobiòlegs d’Habitatsalut:

Els electrodomèstics, lluny

Electrodomèstics i llits no els pot separar una paret, cal evitar el pas dels camps magnètics.

Alerta amb transformadors, antenes o torres d’alta tensió

Cal fer mesuraments i valorar si cal un apantallament per evitar les radiacions.

No carreguis de nit

No s’ha de carregar el mòbil a la tauleta de nit ni tenir despertadors de ràdio. Si el despertador és el mòbil, posa’l en mode avió.

Evita materials sintètics Pintura inflamable, moqueta, material d’origen químic o un matalàs articulat transmeten el camp elèctric.

Desconnecta el ‘router’ a la nit

Escampa microones per la casa.

Posa una planta al dormitori Purifica l’aire de l’ambient.