El Catalanisme, malgrat tot, és una ètica

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...] Hi ha, d’un temps ençà, per damunt de les tendències partidistes que separen abismalment el Catalanisme, en tant que és un moviment col·lectiu de reivindicació nacional, la tendència a obrir un altre abisme vertical: a un costat, siguin del Partit o de l’estament que es vulgui, els que defensen les posicions ètiques del Catalanisme com a fonamentals i bàsiques; a l’altre, els qui pretenen alliberar-lo de tot llast purità, de tota intenció moralment renovadora, per convertir-lo en una pugna entre arribistes, blancs o vermells, gàngsters de les finances o l’anarquia, literats i periodistes venals, amorals o cínics, etc. Per als primers -i n’hi ha a tots els Partits catalans- el Catalanisme, integral o integrador (no “totalitari” com es diu ara per contagi verbal), és, contemporàniament, un moviment patriòtic de reivindicació política i un moviment social de recobrament ètic. En incorporar els catalans a la idea de col·lectivitat patriòtica no solament els assenyalen uns deures polítics i civils, sinó que lliguen llur persona als interessos permanents i universals de l’ètica. Per als altres, concupiscents, el Catalanisme és un corró gegantí destinar a aplanar la pista on s’afanyen a desenrotllar llur joc brut. [...] Alguns amics meus -estimats Marià Manent, Carles Riba, Josep Carbonell, Tomàs Garcés i tants i tants d’altres bells esperits que comparteixen amb mi el criteri, fet pràctic, de mantenir-nos, com a escriptors, allunyats de la lluita política quotidiana per salvar allò que estimem per damunt de tot i que és la nostra cultura incipient- es mostren molt pessimistes en ço que afecta la sort de la Catalunya de l’esperit. Doncs a mi em plau fer públiques les meves esperances perquè, per damunt dels estols amb què la quotidianitat política manté dividits els catalans, cal augmentar la cohesió entre els qui defensen la independència de la cultura i la dignitat del nostre ofici intel·lectual. [...] Més que mai, doncs, i malgrat tot, renovo la meva fe en el Catalanisme com una ètica i en la seva victòria com una cultura civil i humanista.