El futur del procés en què està immersa Catalunya dependrà en bona manera de com el percebi el món. I aquest és un dels reptes principals, el d’explicar-se i fer-se entendre, el de combatre les visions esbiaixades i el d’exposar al món quin és el projecte que hi ha al darrere de les mobilitzacions massives dels catalans i de l’acord entre els partits sobre el 9-N.
En aquest sentit, cal admetre que l’exemple del referèndum escocès del pròxim 18 de setembre, pactat de manera exemplar per Londres i Edimburg, ajuda a situar el debat en el marc més adequat, que és el de la democràcia i els drets fonamentals. L’editorial del New York Times de la setmana passada en què lloava els mètodes civilitzats europeus (en contrast amb els de Putin a Ucraïna) i admetia que la mateixa existència de la UE és el que fa possible que sigui viable la independència per a Escòcia o Catalunya, demostra que l’opinió pública internacional no entén el bloqueig de Madrid al fet que els catalans es puguin expressar democràticament sobre aquesta qüestió en algun moment.
És evident que Catalunya afronta un pols desigual amb l’Estat en el tauler internacional, on Margallo ha desplegat tot el seu aparell diplomàtic, però ha de saber jugar bé les seves cartes. Una és aprofitar el camí escocès per recordar a la Unió Europea que tard o d’hora haurà d’afrontar aquest fenomen i que el 9-N, passi el que passi, no s’acabarà res.
I tot i que de cara enfora el principal argument sempre ha de ser el de la democràcia, cal fer un pas més i explicar a aquells governs més reticents que un estat català també els pot beneficiar. Per això ens hem de preguntar: què pot aportar Catalunya al món?, per què algú hauria de donar suport a la idea d’un referèndum? Si no som capaços de trobar respostes convincents a aquestes preguntes serà molt difícil que algú tingui interès a escoltar-nos.
Cal entendre també que és comprensible que els estats prefereixin sempre un pacte i una solució acordada entre Catalunya i Espanya a un conflicte. Per això és important explicar al món el fracàs de l’Estatut i la importància que qualsevol solució sigui avalada per les urnes.
D’altra banda, cal ser conscients que el món no solucionarà els problemes de Catalunya. Aquesta responsabilitat pertoca exclusivament als catalans. Per això si es fan les coses bé i amb rigor, el món respondrà amb la neutralitat i la no-intervenció desitjable. I si es fan malament, el món percebrà Catalunya com un problema i tancarà files amb Madrid.
