Europa perd pes en la cursa audiovisual mundial i ja només representa el 12,5%

BarcelonaEuropa ha vist com el nombre de canals televisius de pagament ha disminuït durant els últims cinc anys. Mentre que el 2009 n’hi havia 8.381, l’any 2013 se’n comptabilitzaven 7.898. Aquesta davallada, que representa un 5,8%, l’assenyala l’últim anuari de l’Observatori Audiovisual Europeu, fet públic aquest mes de juliol i on es destaca que aquesta reducció ha tingut un impacte important en el negoci de la televisió de pagament.

La televisió mòbil, juntament amb el negoci del cable, han sigut els sectors que més afectats s’han vist des de l’inici de la crisi. A escala europea, la televisió per cable ha perdut més de 500 canals, mentre que la mòbil ha passat de 53 a 77.

En el cas espanyol, les xifres no són gaire diferents. L’últim informe trimestral sobre el sector audiovisual i de les telecomunicacions fet públic per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) subratlla que el negoci de la televisió de pagament a l’Estat ja va baixar set punts l’any passat respecte a les xifres del 2012. És a dir, si fa dos anys la televisió de pagament comptava amb 4.077.101 subscriptors, el 2013 es van reduir a 3.774.777, un nivell de penetració dels més baixos d’Europa.

Perdent abonats

En aquest cas, tots els operadors espanyols han registrat una disminució en el nombre de clients al llarg del 2013. Canal Plus va acabar l’any passat amb 1.649.031 abonats, mentre que el 2012 en va mantenir 1.733.644. Ono va tancar el 2013 amb 789.895 abonats quan l’any anterior ho havia fet amb 872.608. En el cas de Telefónica, el 2013 va registrar 670.525 abonats i el 2012 en van ser 707.278. Per la seva banda, Gol Televisión va passar dels 290.246 abonats el 2012 als 237.178 l’any següent.

La nota positiva de l’anuari, que porta per títol Serveis de televisió, cinema, vídeo i audiovisuals sota demanda - La imatge paneuropea, la posa l’augment registrat en el nombre de plataformes per satèl·lit (de 73 ha passat a 80), els canals de TDT de pagament (de 25 a 33) i el d’operadors de televisió per internet (de 127 a 181).

La participació de la indústria audiovisual europea al mercat mundial, d’acord amb el volum de negoci dels cinquanta principals grups existents, va caure gairebé cinc punts en cinc anys en passar del 17,1% el 2009 al 12,5% el 2013. En sentit contrari, la participació de les majors amb seu als Estats Units va augmentar i va passar del 57,7% al 66,4% en el mateix període.

Aquesta edició de l’anuari de l’Observatori Audiovisual Europeu inclou per primer cop una anàlisi de la posició que ocupa la ficció feta al Vell Continent dins la programació dels canals de televisió dels Estats Units i a la inversa. L’estudi, que inclou pel·lícules, telefilms, sèries i animació, en 35 canals dels EUA durant el 2012, mostra que la proporció horària de la ficció europea ocupa només un 8,2% de la programació. En canvi, la proporció de la ficció nord-americana que ocupa les programacions d’una mostra de les pantalles europees supera el 52%. A més, el 59,5% dels serveis de vídeo a la carta que està disponible al nostre continent està controlat per grups dels Estats Units.

Reducció d’ingressos a la pública

Al llarg d’aquests últims cinc anys, els grups públics de radiodifusió de la Unió Europea han vist com els seus ingressos s’han reduït. Mentre que l’any 2009 van ser de 33.400 milions d’euros, el 2012 van disminuir fins als 32.600 milions. Pel que fa a la proporció d’aquests ingressos, el 76,2% van ser d’aportació pública, el 21,4% provinents de transaccions comercials (publicitat, honoraris, venda de drets, etc.), i un 2,4%, d’altres fonts.

Tot i que no són unes xifres gaire destacades, en el cas dels 19 principals grups privats europeus el seu volum de negoci va augmentar un punt el 2013. La televisió de pagament va guanyar un 1,5% més, mentre que la comercial en obert es va mantenir estable en perdre només un 0,1%.

Els responsables de l’anuari recorden, però, les dificultats a l’hora de recollir de dades sobre els mercats audiovisuals a escala global. Era una de les queixes del departament d’informació sobre mercats i finançament del mateix Observatori Audiovisual Europeu. Les causes assenyalades a l’estudi són, entre d’altres, les poques dades aportades pels proveïdors de serveis audiovisuals a la carta i la complexitat en la mesura de les audiències “en un moment en què el nombre de maneres de rebre continguts va en augment”.