Publicitat
Publicitat

Una Grècia governada per Syriza?

Europa, amb l'ai al cor del que pot passar si l'esquerra alternativa guanya les eleccions anticipades

Sis anys després del primer rescat, amb un país ofegat encara per l'austeritat, els grecs tornaran a les urnes d'aquí a poques setmanes, amb el partit Syriza, l'esquerra alternativa, com a favorit a les enquestes.

Un guanyador clar als sondejos

Després de guanyar les eleccions europees a Grècia, Syriza s'encamina ara cap a una victòria a les eleccions legislatives. Les enquestes indiquen que els conservadors de Nova Democràcia no tindran opcions de repetir les aliances que l'han mantingut al poder els últims anys. I més enllà de la victòria de l'esquerra alternativa, destaca l'enfonsament del Pasok, l'històric partit socialista hel·lè.

Europa aguanta la respiració

Una victòria de Syriza inquieta Europa ja que obre la porta a una possible renegociació de les condicions dels rescats.

El mateix president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va mostrar clarament la seva preocupació a mitjans de desembre quan va alertar als grecs de les conseqüències d'un resultat "dolent" a les eleccions anticipades.

"Assumeixo com a fet que els grecs, que no tenen una vida fàcil, saben molt bé el que un resultat electoral dolent pot suposar per a Grècia i per a l'eurozona. [...] No vull forces extremistes conduint el país", va dir Juncker.

El primer ministre finlandès, un dels països ferms defensors de l'austeritat, ja ha advertit al futur govern grec que cal "continuar les reformes".

En una entrevista dissabte al diari 'Bild', el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, ja va deixar clar que unes "noves eleccions no canviarien res al deute grec [175% del PIB]. Cada nou govern ha de respectar els acords presos pels seus predecessors".

Què defensa Syriza?

Els governs de la zona euro volen que Grècia continuï l'aplicació de l'austeritat i que retorni el deute. Syriza demana una quitança i ha promès als grecs aturar les retallades i revertir algunes privatitzacions i lleis que s'han aprovat en el marc del memoràndum.

La quitança és molt improbable, perquè aquest cop es faria obertament a cost de la butxaca dels contribuents i obriria la porta que Itàlia o Portugal demanin el mateix.

Però si finalment Syriza –que ha començat a moderar els seus plantejaments, sobretot després de la victòria a les europees– arriba al poder a Grècia, els creditors s'hi hauran d'asseure a negociar.

Grècia ha de pagar al BCE i als bancs centrals europeus 3.500 milions d’euros el 20 de juliol i 3.200 milions més el 20 d’agost. 

Etiquetes

Més continguts de