ParísRecentment graduat pel Bau, el Centre Universitari de Disseny de Barcelona, i amb la seva primera col·lecció - Romantycs - sota el braç, Guillem Rodríguez Bernat (Barcelona, 1992) va guanyar fa dos anys el seu primer ModaFad, el germà petit -per a joves dissenyadors- del 080 Barcelona Fashion. L’any passat va presentar dues col·leccions més, Vulnérable i Manifesto -aquesta última ja al 080, amb menció d’honor inclosa- i va ser nomenat millor talent espanyol als premis ANDE, l’Associació de Nous i Joves Dissenyadors Espanyols. Aquest últim guardó li va permetre exposar una de les seves col·leccions a la fira Who’s Next, a París. Malgrat aquests dos anys d’èxits encadenats, el Guillem treballa per solidificar els seus fonaments de dissenyador. Toca de peus a terra. Ni tan sols el trampolí mediàtic i professional que li brinda el Festival de Hyères farà que, almenys de moment, s’enlairi de la base que s’està bastint. A poc a poc i bones col·leccions.
Tant a Romantycs com a Vulnérable es veu molt bé l’imaginari romàntic en què t’inspires. En canvi, a Manifesto sembla que te n’allunyis, o l’amaguis sota teixits tecnològics i formes més dures. La nuit és romàntica o abstracta?
[Riu.] Crec que La nuit torna a l’imaginari romàntic. El punt de partida és el poema L’hymne à la nuit, de Jean-Philippe Rameau, en el qual m’he inspirat. Un cant a la nit, al misteri, a l’esperança. El concepte de nit ha condicionat molts aspectes de la col·lecció, començant per la paleta de colors: només hi ha blanc, negre i blau mar.
Com s’aplica aquest imaginari a l’agulla?
He reinterpretat l’alta costura clàssica dels anys 50, de Christian Dior i Cristóbal Balenciaga, per a l’home. L’eix de la col·lecció passa per adaptar i barrejar la sastreria amb la silueta femenina basada en l’icònic New Look de Dior i les jaquetes bar, de cintura estreta i volum al maluc.
Quin és el rerefons social d’aquesta col·lecció?
Hi ha tot un discurs de renovació de l’home del segle XXI. Per exemple, és un fet social, i no només una tendència, que l’home agafa roba de la dona, i això és el que intento transmetre.
El romàntic neix o se’n fa?
Neix i també se’n fa. Ho portes a dins i, quan el tens localitzat, a poc a poc el vas construint amb els referents, la música, el que t’envolta...
¿Amb quina música balla La nuit a Hyères?
Amb Almost blue, de Chet Baker.
Les col·leccions les fas a Moda22. Explica’m en què consisteix aquest espai.
És una plataforma de coworking on els joves dissenyadors poden llogar els espais per treballar. Fa un any que hi tinc una taula i és com el meu estudi, tot i que les col·leccions no les produeixo allà.
Pel que fa a la producció, ¿amb quins inconvenients et trobes com a jove dissenyador?
En aquesta última col·lecció ha costat que els tallers amb els quals he treballat entenguessin que era una col·lecció d’alta costura. Potser perquè a Espanya no hi ha aquesta tradició. Cal dir que les peces de roba de La nuit són molt especials, estan molt treballades tant en el muntatge com en la confecció.
Tornant al festival. I si guanyes, què?
[Riu.] No ho sé. Em faria molta il·lusió, perquè m’obriria un immens ventall de possibilitats a escala europea per continuar formant-me com a dissenyador.
