ABANSD’ARA
Efímers 05/03/2015

Joan Alcover

De Garcés (Barcelona, 1901-1993) a La Publicitat (1922). Fa 90 anys de la mort d’Alcover, poeta d’una “Balanguera” que “de tradicions i d’esperances / tix la senyera pel jovent”, himne mallorquí de la catalanitat.

Tomàs Garcés, ‘ship-boy’
2 min
Joan Alcover

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús“La voluntat de la forma, que era la característica de la poesia de Mn. Costa i Llobera, és en la de Joan Alcover el do de la forma”, diu Joaquim Folguera en el seu assaig sobre les noves valors de la poesia catalana. De tots els poetes contemporanis, potser només aquest màgic dels mots que es diu Josep Carner pot vantar-se d’un do semblant. La poesia de Joan Alcover és una creació sensual que enlluerna, com deu enlluernar Mallorca; un opulent enfilall d’imatges i, sobretot, una meravellosa música. Com sonen les coses més insignificants, dites per aquest home! Àdhuc en les fallides, quan algun vers és pueril o retòric o massa anecdòtic, la música el salva. Aquesta musicalitat de l’Alcover i la seva fantasia, fan pensar en fresques balades. “El rei”, “La sirena”, alguns poemes bíblics, són balades perfectes. L’Alcover és un narratiu admirable que no divaga gairebé mai, i conta les coses cantant-les i nomenant-les amb el seu nom. Vull dir que els fonaments de la seva poesia són sempre imatges ben retallades, sensacions ben concretes. L’Alexandre Plana senyala en l’obra de l’Alcover “dues forces que s’alternen”: “la tristesa pels dies passats i la joia perennal de la visió del món”, significades, respectivament, per les “Cançons de la serra”, i per les “Elegies”. Potser, però, la visió del món arriba a esborrar el dolor clavat a l’ànima. El poeta que estima els arbres i la llum, s’acontenta a la fi dels propis dolors, les recordances amargues són dites amb passió, com si les visqués novament amb una mena de plaer en reviure-les. [...] En els instants més punyents d’enyorança, té un gest de conformació: “Mes no donaria mos jorns de tristesa / pel camí de roses de ma jovenesa.” Joan Alcover és un cristià, simplement, i supera la seva dolor. Perxó les seves elegies són netes de boires, i dient “la tristesa dels dies passats” el poeta us deixa sentir encara, a través de les paraules harmòniques i les imatges acolorides, “la joia perennal de la visió del món”.

stats