L’Ebre, un riu per descobrir

TarragonaAl voltant de 30.000 persones recorren cada any els més de 100 quilòmetres navegables del tram català del riu Ebre. Es tracta d’una opció turística d’un elevadíssim atractiu paisatgístic i mediambiental que en els últims anys ha crescut en adeptes, però que encara és molt desconeguda en l’imaginari turístic català. L’Ebre és, amb diferència, el riu de més envergadura de Catalunya, però no ha exercit de gran pol d’atracció turística com passa amb altres grans rius europeus. Ja sigui amb embarcacions pròpies o d’empreses turístiques, amb petits vaixells o amb piragües i caiacs, navegar per l’Ebre és un tresor gairebé ocult de l’oferta turística.

La navegació per l’Ebre ens permet gaudir de la bellesa del seu paisatge fluvial, format per frondosos boscos de ribera que allotgen una gran varietat d’aus, les responsables de la banda sonora d’un trajecte en el qual predomina la tranquil·litat i la comunió amb la natura. Un “món gairebé màgic”, com el va descriure l’escriptor de Mequinensa Jesús Moncada a la seva gran novel·la Camí de sirga.

La navegació turística per l’Ebre es va impulsar a començaments dels anys 90 com una aposta de diversificació econòmica del territori. El riu havia sigut la gran artèria de comunicació de les Terres de l’Ebre pel transport de mercaderies, però la consolidació de la xarxa viària va provocar que el territori s’oblidés progressivament d’aquest gran actiu.

El projecte de navegabilitat de l’Ebre estableix 100 quilòmetres de navegació amb embarcacions mitjanes entre Ascó i Amposta, que s’amplien fins als 125 -des de Riba-roja fins a la desembocadura- si l’embarcació és una piragua o un caiac. Dins d’aquesta franja, les opcions són diverses, però a grans trets es divideixen en dues àrees: el tram interior de l’Ebre català, amb el seu sinuós traçat entre muntanyes i boscos, o navegar pel tram final rodejant el Delta, on el riu s’eixampla i es prepara per confondre’s amb les aigües de la Mediterrània.

En el tram superior, una de les zones més espectaculars és la que comprèn Ascó i Benifallet, un tram que es pot navegar amb embarcació pròpia o amb el creuer que ofereix Lo Roiget, un servei de l’Ajuntament d’Ascó amb sortides regulars o programades en funció de la demanda. En aquests trenta quilòmetres de riu es poden contemplar les façanes fluvials de diversos pobles que són veritables postals. Des del riu, guanyen bellesa atractius com els castells d’Ascó, Móra d’Ebre o el de Miravet, que des del cim d’una muntanya presideix majestuosament la comarca de la Ribera d’Ebre. Entre Vinebre i Móra, el riu discorre per l’anomenat Pas de l’Ase, on el seu curs zigzagueja entre boscos de ribera i muntanyes escarpades. Més endavant, les serres de Cardó i Cavalls creen una sensació passatgera d’estretor quan s’abraonen sobre el riu i els seus navegants.

Un altre dels al·licients d’aquest tram són les tradicionals barcasses que creuen el riu, un recurs dels pobles de la zona per superar la divisió del territori que suposa l’Ebre. Estan formades per dos o més llaguts units per una plataforma de fusta que exerceix de coberta. Creuen el riu estirades per un cable metàl·lic que els dóna també l’estabilitat necessària perquè no se les emporti el corrent. Tots els pobles en tenien una, però de mica en mica van anar desapareixent a mesura que la xarxa viària donava resposta als problemes de mobilitat a la zona. Actualment en queden dues, la de Miravet i la de Flix. Són gratuïtes i estan obertes a l’ús dels turistes.

L’assut de Xerta

Més enllà de Benifallet, que és una bona opció per fer-hi una parada gastronòmica, el recorregut riu avall continua amb pas obligat per l’assut de Xerta, una resclosa d’origen àrab que travessa les aigües. Uns quilòmetres més endavant, arribem a Tortosa, la capital del Baix Ebre, amb una façana fluvial de gran bellesa que ofereix al navegant la vista dels palaus medievals del seu nucli antic.

A partir de Tortosa, l’Ebre es va eixamplant i les seves aigües perden força, i així el recorregut fins al mar és més plàcid. No disminueix, però, l’atractiu de l’entorn. El Delta irromp amb tota la seva espectacular envergadura, amb les illes de Sant Antoni i de Buda i les dues badies com a reclams destacats. Són molt recomanables els passejos amb vaixell que permeten recórrer la frontera entre el riu i el mar i arribar a copsar la importància d’aquesta zona humida, la més important de Catalunya. Des de les embarcacions es poden observar els boscos, els canyissars i la gran quantitat d’aus que hi habiten, amb més de 350 espècies diferents. Un altre focus d’interès són els vivers de mol·luscos amb rutes pel port dels Alfacs o les excursions en barca amb visió submarina pel golf de Sant Jordi. Diverses empreses del sector ofereixen creuers des de poblacions com Amposta, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita i l’Ampolla.

D’altra banda, la navegació amb caiacs o muletes -embarcacions de rem tradicionals de la zona- permet endinsar-se a punts recòndits del Delta i descobrir nous angles de visió sobre el paisatge. Aquest format de navegació permet aturar-se a les platges fluvials, entrar als braços del riu i ser engolit pel bosc de ribera, seguint els diversos itineraris creats a la zona.

Un producte turístic en construcció

Tot i el creixent nombre d’usuaris i l’indiscutible atractiu, la navegació a l’Ebre encara és un producte turístic a mig fer. “Ens hi hem de posar més, tenim un riu fantàstic i altres atractius al territori. Però els hem d’ordenar i posar a l’abast del visitant com a complement a la navegació. I promocionar-ho”, diu l’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Piñol, que esmenta la gastronomia, l’oferta hotelera i els centres d’interpretació del riu com algunes de les assignatures pendents. Piñol es mostra partidari de fixar un full de ruta “amb consens social i polític” per enriquir l’oferta al voltant del riu en els pròxims anys, i afegeix: “El vent ens bufa de cara, perquè el turisme experiencial va a més i nosaltres tenim un producte molt bo amb el riu”.

Des del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, el seu gerent, Octavi Bono, té clar que “no hi ha tants espais al país que puguin oferir aquest producte”. “Encara tenim molt recorregut”, afegeix. Bono creu que cal “avaluar bé quina és la potencialitat del producte i veure quin impuls té entre el sector privat, per dissenyar entre tots una oferta que s’ajusti als usuaris”.

D’abril a octubre, de 10 a 19 hores i en funció del cabal

Set mesos

La campanya de navegació a l’Ebre va des de l’1 d’abril fins al 31 d’octubre, període en què es garanteixen les tasques de manteniment del riu, la vigilància i el suport a la navegació.

Cabal

El riu és practicable si el cabal es mou entre els 78 i els 800 m per segon. El 2013 a l’abril, al maig i al juliol es va superar el límit, i al setembre va quedar per sota.

Resclosa de Xerta

L’horari de pas durant el qual es manté oberta la resclosa de Xerta és de 10 del matí a 7 de la tarda. Tota la informació sobre la navegació a l’Ebre es pot trobar a la web www.ebrenavegable.cat.

Combustible

L’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre té un servei mòbil de subministrament de benzina que s’ofereix als embarcadors d’Amposta, Tortosa, Xerta, Móra la Nova i Móra d’Ebre. Per concertar-lo, cal trucar al telèfon 977 40 30 55. També hi ha benzineres al club nàutic de l’Ampolla i a l’embarcador d’Amposta.

Desinfecció

La presència de la plaga del musclo zebrat a l’Ebre obliga a desinfectar les embarcacions i estris de pesca abans i després d’accedir al riu. Aquest protocol es pot satisfer als embarcadors esmentats al punt anterior trucant al mateix telèfon, on també s’ofereix suport per a qualsevol incidència.