L’economia circular i col·laborativa combat el consumisme acrític

El consumisme compulsiu que al llarg de les últimes dècades ha sigut una de les senyes d’identitat de les societats occidentals comença, encara que lleugerament, el seu declivi. El consum en si mateix no és dolent, és més, resulta imprescindible per aconseguir la necessària recuperació de l’economia a tots els nivells, però el consumisme acrític, innecessari i excessiu que s’havia potenciat ens portava al col·lapse. Després de tants anys de crisi i de la clara reducció de la despesa familiar, comença a haver-hi senyals que res tornarà a ser com abans. Els motius no són només econòmics, s’han de buscar en els moviments a més llarga escala que la crisi pot haver accelerat.

Hi ha dos elements clau en aquest canvi de tendència. El primer és la consciència, afortunadament cada cop més estesa, de l’impacte negatiu sobre el planeta d’aquest consumisme extrem. Més enllà dels efectes del canvi climàtic, les conseqüències del qual ja sabem que poden ser catastròfiques, també sabem que els recursos són finits i que estem provocant tal quantitat de residus de tot tipus que s’està creant un monumental problema de gestió i emmagatzematge. En aquest sentit, guanyen força moviments i iniciatives que tenen com a objectiu generar el mínim de residus possibles i, en cas de fer-ho, reciclar-los de manera que puguin convertir-se en la matèria primera per a nous productes sense necessitat de gastar els recursos existents. L’extrem seria l’economia circular, coneguda també com el cradle to cradle (del bressol al bressol), que té com a objectiu que tot pugui ser reutilitzable. Botigues on pots intercanviar roba usada o el mateix en el cas de les joguines dels nens en serien un bon exemple.

L’altra gran tendència, en certa manera relacionada, té a veure amb una nova manera d’entendre el progrés i les maneres de viure. En concordança amb moviments com el decreixement, cada cop s’imposen altres sistemes de funcionament centrats no tant en la possessió dels béns com en la col·laboració i el fet de compartir. Aquí s’hi emmarca la que es coneix com a economia col·laborativa, que a partir de les facilitats de les noves tecnologies permet gestionar una àmplia xarxa de serveis i productes per compartir. N’hi ha que es poden entendre com un negoci, però la majoria funcionen de manera lliure sense que hi hagi intercanvi comercial entremig. Si a això s’hi suma la filosofia de fer-s’ho un mateix i la desaparició del crèdit barat que incentivava el consum acrític ens trobem en una situació de canvi de tendència molt interessant. I queda clar que el món del comerç i l’economia en general s’hi hauran d’anar adaptant. Els 20 exemples del dossier d’avui són una petita mostra de per on poden venir els canvis.