Lliçons de l’èxit de la ILP sobre el dret a l’habitatge

El Parlament va aprovar ahir la tramitació sense cap esmena d’una iniciativa legislativa popular (ILP) per fer front a l’emergència habitacional i a la pobresa energètica que assegura el reallotjament de totes les persones desnonades. Es tracta d’una victòria més de la societat civil, organitzada a través de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’observatori DESC, que va tirar endavant gràcies als vots de CDC, UDC, ERC, ICV-EUiA, el PSC i la CUP, tothom excepte el PP i C’s. Els promotors van saber negociar fins a última hora per sumar el suport del grup majoritari de la cambra i partit del govern, Convergència, després de retirar la referència al “lloguer forçós” que incloïa.

L’argument de CDC és que aquesta disposició, que ja constava en la llei de l’habitatge que el tripartit va aprovar el 2007 i que després va ser derogada, hauria sigut tombada per la justícia, tal com va passar amb la llei andalusa. Tots els grups es van comprometre a escurçar els terminis legals perquè la llei s’aprovi el 22 de juliol.

Es tracta de la victòria de la tenacitat i la insistència per fer front a una de les principals conseqüències de la crisi. Recordem que la PAH ja va intentar presentar batalla al Congrés de Diputats amb una ILP que tenia l’aval d’1,4 milions de firmes però que es va estavellar contra la majoria absoluta del PP. Al Parlament ha trobat un entorn més propici per evitar desnonaments i, entre moltes altres coses, crear el que s’anomenen comissions de sobreendeutament, un mecanisme que servirà per fer efectiu el concepte de segona oportunitat, és a dir, oferir una sortida a les persones que no puguin fer front als deutes.

Es tracta, en definitiva, que l’administració posi límit als estralls provocats per la crisi en un àmbit tan delicat com l’accés a l’habitatge, que condemna famílies senceres a viure en una situació de precarietat inacceptable. I també és la demostració que la mobilització ciutadana, més enllà de les protestes al carrer, pot incidir en el debat polític i assolir victòries legislatives importants. En aquest cas, a més a més, després d’anys de feina fosca i d’invisibilitat mediàtica.