Ha tornat el Polònia a TV3. A banda de l’encert d’introduir el personatge de Victoria Álvarez, que ens donarà grans vespres, les que han reaparegut en plena forma han estat les Catalines SA, les més sobiranistes del país. L’exitós trio de convivència Forcadell, Casals i Vila d’Abadal ha iniciat el curs amb una trama extraordinària. Tenen uns nous veïns gais que les obsequien amb un gerro de cortesia. Però en el regal hi han amagat una càmera que espiarà tot el que passi dins el seu pis. Els veïns, que es fan passar per homosexuals (tant de bo vegem com avança també aquesta subtrama), en realitat són “ los más machos del CNI ” i pretenen espiar les connexions de les Catalines amb el jihadisme i la màfia russa. I, així, l’esquetx més reeixit del Polònia ens mostrava una escena que recordava una mica la pel·lícula La vida de los otros. El règim establert, espiant les activitats clandestines del poble, sospitant de tots els seus moviments i redactant informes.
Però no s’acaba aquí: el filó que ha iniciat el Polònia observant les Catalines sense que elles ho sàpiguen pot ser molt divertit. Dijous les vam descobrir mirant a la televisió una cosa que les va excitar sobre manera. Els dos agents del CNI apartaven la mirada del monitor per no veure “ unas viejas viendo porno, ¡nen! ” Realment, els “Ai, ai, ai!”, els “Goita com la fica!” i els “Així, ben endins!” ho podien fer sospitar. Però el gir tenia gràcia. En ple orgasme sexual vam descobrir que les Catalines estaven exaltades seguint per televisió el referèndum escocès, i l’excitació la provocava observar com els escocesos introduïen els vots dins les urnes.
L’enginy del guió rau en el fet de parodiar fins a quin punt resulta ridícul el control i les suspicàcies que té el govern espanyol. I hi diposita la mala llet insinuant amb sarcasme conductes pròpies de la Stasi i d’un règim dictatorial. Però també hi ha aquesta habilitat per enfotre’s de totes dues bandes, exemplificant aquest estat d’èxtasi que provoca l’autocomplaença per Catalunya i l’excitació que genera el que està prohibit. És extraordinari com el Polònia aconsegueix captar l’essència del conflicte i fer-ne lectures humorístiques tan ajustades, que reprodueixen tan bé el tarannà de tots dos bàndols. La Trinca ja havia jugat a aquest paral·lelisme entre l’acció de votar i el de copular en aquella cançó que es deia Per primer cop!. Trenta-set anys després d’aquella cançó, com ens hem de veure. L’anhel del sufragi altra vegada. Tornem al component eròtic del vot com una cosa prohibitiva.
