AQUESTA ÉS UNA EDICIÓ amb ulls de nen. Per mirar el món amb ulls de nen necessites el seu cop de mà, que t’agafin i t’estirin cap avall, cap a la seva altura, per -des d’allà- mirar ben amunt, sense filtres, sense por, sense complexos. Tendim a mitificar la ingenuïtat i la bondat natural dels petits, ens agraden les seves ocurrències, les seves respostes enginyoses, però crec que el que és més rellevant en ells és la llibertat amb què s’enfronten al que veuen. I les seves preguntes, que sovint semblen impertinents, i són les que toquen, són les més pertinents.
La mirada de les criatures ens captiva perquè és fresca i és tendra, cada cop que posen els ulls en algun lloc, l’inauguren. L’exploren fins a fer-lo seu, el processen. Nosaltres ho mirem, ells ho admiren. Hi queden astorats, es fixen en detalls que per desgràcia ja no són visibles per als que tenim la vista cansada d’haver-ho vist tantes vegades. Tenen la capacitat de sorpresa dels turistes, la sana ingenuïtat de qui aprèn, l’estima per la vida i la ingènua indignació i rebel·lió davant del que els sembla injust.
No és el moment de discutir on la perdem, els adults, aquesta capacitat, sinó de recuperar-la urgentment. Perquè ara que hem sortit a buscar el món que ve, perquè l’actual no ens agrada, necessitem tota la maduresa adulta per millorar el món, però ens convé fer-nos les preguntes adequades, rebel·lar-nos davant del que no s’aguanta per enlloc, i viure el moment amb intensitat. Convé anar retirant els filtres que ens acomoden i ens fan acostumar a les desgràcies, desigualtats i misèries, i també les pors que ens fan creure que no podem canviar. I tant que podem, i a més a més ho farem.
