Mariano Rajoy va anar ahir al Congrés a acabar amb la maleïda corrupció. Ell, que té tres extresorers imputats per la trama Gürtel, la mateixa que el dia abans havia fet dimitir la seva ministra de Sanitat (que, per cert, es queda com a diputada). Ell, un dels assenyalats d’haver cobrat sobres amb diner negre, el mateix diner negre que va servir per pagar les obres de la seu central del seu partit. Ell... bé, és un gran expert en el tema. Com que hi ha mesures presentades fa un any i mig que no s’han aplicat, mesures contra les quals ha votat el seu grup no fa gaire i mesures aturades des del març, aquest cop va presentar la regeneració total.
A partir d’ara (atenció!), quedarà cancel·lada l’activitat dels partits que no presentin anualment els comptes al Tribunal de Comptes (ah, fins ara podien no fer-ho?), els bancs no podran perdonar els deutes als partits (llàstima perquè estaria bé saber a canvi de què ho feien) i els partits hauran de renovar els seus òrgans de direcció cada quatre anys amb participació de la militància (ui sí, quin gran mur de contenció per a la corrupció). I, esperi, que per accedir a un càrrec públic exigiran el certificat de penals (ah, no el demanaven?), el d’Hisenda (vaja, com fan amb els autònoms col·laboradors en mitjans públics de la Generalitat) i a l’inici i al final de l’activitat caldrà fer una declaració de béns i activitats (ah, tampoc no era obligatori?). Resumint, la radicalitat de les mesures és tanta que han vist la corrupció a l’aeroport de Madrit (concepte) comprant un bitllet per anar a Somàlia, el país més corrupte del món. Però, només d’anada?
