El Pi de les Tres Branques

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEls pobles tradicionalment lliures no el planten ni el sembren el seu arbre de la llibertat: el descobreixen i el consagren. El planten i sembren els pobles novells o desacostumats al franc arbitri de si mateixos, com un acte d’emancipació moltes voltes aparent i transitòria. Allà on existeix vertadera i generosa saba de llibertats públiques, l’arbre és únicament objecte de defensa i protecció. No hi ha necessitat de plantar-lo, perquè hi creix espontani i les multituds el destrien i coneixen al primer cop d’ull. Així Catalunya ha conegut i destriat el seu: el Pi de les Tres Branques. En ell hi troba, produït per la naturalesa, el símbol de la seva història: una arrel i tres soques, un poble i tres estats, una llengua i tres matisos, un esperit i tres legislacions. Ha nascut en les profundàries del temps, per conjunció miraculosa de la llavor caiguda, de la terra fecunda i de les sol·licitacions de l’ambient. [...] L’instint nacional descobreix aquesta majestat. Més ben dit: ella s’imposa per si mateixa i això és lo que ha fet que Catalunya reivindiqués com a patrimoni nacional el Pi de les Tres Branques, testimoni i símbol al mateix temps de la seva vida. ¡Quantes generacions de flors, de fulles, d’arbres, d’homes, de civilitzacions ha vist desfilar, mentre quedava ell, triomfador i solitari, obrint el triple dosser de la seva copa, sempre verda i remorejant! Que sia ell, doncs, motiu de pelegrinació i d’agrupament patriòtic, més encara per la pelegrinació i l’agrupament dels esperits que per la de les masses. [...] Per això, amb íntima eloqüència, ens ofereix el trellat d’una constitució franca i popular, federativa i paccionada, que enllaça els pobles i no els ofega. Tal és el sentit polític de la terra catalana. [...] Sols el triomf de l’esperit catalanesc dins Espanya podria fer viables les grans solucions ibèriques i que si un dia comencés a realitzar-se tal ensomni, seria donant-se les mans Lusitània i Catalunya, per damunt les ombres sinistres de l’Escorial.