Guaiti si m’arriba a interessar saber la veritat dels comptes a Andorra (o a Suïssa, o on sigui) del cas Pujol que la vull saber tota. Ei, i quan dic tota, vull dir TO-TA la veritat. O sigui, vull veure sencereta tota la llista aquesta que han comprat al mercat de segona mà de les llistes de comptes que un dia, ai las, apareixen en un llapis de memòria d’un treballador d’un banc amb ganes de guanyar-se una bona pensió venent després la informació. Però, com que sóc realista i sé que l’amic Montoro no és gaire partidari d’explicar-ho tot, vull fer una proposta: un Verkami. Sí, entre tots hem de fer possible reunir els calés suficients per comprar l’accés a la llista. A la vida tot té un preu i cal estar disposat a pagar-lo. No sé les tarifes, però ho podem preguntar a la UDEF. Bé, o a algun diari de Madrid, o a algun articulista i exdirector de diari de Madrid, que les tenen actualitzades.
Total, que un cop reunida la xifra necessària, publicaríem tots els noms, també els que alguns volen amagar. I, a continuació, faríem un segon Verkami per poder llogar gent que es dediqués a per- seguir els amos d’aquests comptes. Situaríem a la porta de casa seva diversos equips de TV que estarien 24 hores diàries esperant qualsevol moviment i convertint en notícia la sortida en moto de la cosina soltera, l’anada a comprar el pa de la tieta esdentegada o l’entrada d’un motorista amb una pizza vegetal de pernil dolç, gall d’indi i tonyina. Perquè si del que es tracta és de fer net el lavabo, cal netejar la banyera, sí, però sobretot, la tassa. Si no, la brutícia se t’acaba menjant.
