Recuperar la bellesa original d’un moble

BarcelonaMobles de jardí fets a partir de palets, còmodes de l’àvia que recuperen la seva esplendor, mobles vintage que passen a ocupar un lloc d’honor a la sala. En plena moda del do it yourself, la recuperació de mobles pren protagonisme, tot i que fer-ho bé demana paciència, una mica de traça i, sobretot, saber de què estem parlant. I és que la rehabilitació de mobles té poc a veure la amb la restauració.

Laura Moreu, restauradora, ha impulsat a Barcelona el Taller del Moble (www.tallerdelmoble.cat), després de molts anys de donar classes a la Casa dels Oficis de Cornellà de Llobregat i a l’Escola Retaule. Tot l’aprenentage es fa sobre el moble. Cadascun demana una tècnica per recuperar-lo i això fa que els alumnes del taller puguin aprendre sobretot amb la pràctica. “La motivació dels alumnes passa fonamentalment per dos vessants. D’una banda, perquè busquen un hobby i, de l’altra, perquè els empeny la voluntat de restaurar algun moble antic que tenen a casa i que per a ells té un valor sentimental important”.

Restaurar és un art

La conservació i restauració de mobles és molt complexa. Cal conèixer i reconèixer les característiques de la fusta, el muntatge del moble, com es comporten els materials, les principals característiques dels estils de mobiliari... “És més difícil restaurar un moble vell -explica Laura Moreu- que un moble molt antic, posem del segle XVIII, perquè aquests últims són de fustes nobles i estan molt ben construïts, i això fa que es puguin arreglar de manera molt més ortodoxa”. En un moble antic sempre s’hi troben els mateixos materials: coles orgàniques, ceres i laques que permeten ser treballades.

¿Econòmicament, surt a compte restaurar? “Els mobles s’han devaluat molt. Per tant, restaurar-los surt a compte moltes vegades més pel valor sentimental de les peces que no pas perquè sigui una inversió”, reflexiona Moreu. Aquí la interromp una de les seves alumnes, Begoña Vítores, que assegura categòrica que paga la pena fer el pas “perquè un moble antic sempre tindrà valor, mentre que els que es fan ara no valdran res”. La Begoña és una apassionada dels mobles antics. Des de fa anys opta per comprar-ne i restaurar-los ella mateixa. “Veig la restauració com una manera de fer créixer la pròpia autoestima. Quan veus que et vas posant reptes i els assoleixes, et sents molt bé”. Però no tot és comprar mobles. La Begoña explica, per exemple, que passejar per Barcelona et permet trobar veritables joies al costat de contenidors.

Al Taller del Moble també hi fa classe Maribel Asensio. Amb les seves mans ha recuperat finestres i porticons de cases antigues. Peces que ara brillen a casa seva com a marcs de fotografies o penja-robes. “A banda de recuperar-les, podem donar una nova vida a algunes peces”, diu la Maribel. Avui, però, la trobem concentrada en la restauració d’un marc familiar que tracta amb pa d’or. Una feina que demana molta paciència i delicadesa en la manipulació. “Porto un mes treballant-hi, però hi dedicaré el temps que calgui. Aquesta afició és pausada”.

Al seu costat, Núria Juncà treballa en una calaixera familiar. Al món de la restauració hi va arribar per distreure’s, però ara li ha nascut “un instint per recuperar peces antigues”. “Amb els anys saps detectar quina peça val la pena. A primer cop d’ull ja sóc capaç d’imaginar-me com quedarà”, diu.

Reciclatge i sostenibilitat

La majoria de mobles poden, doncs, tenir una segona vida. Una cadira que balla, aquell sofà de lectura que el temps ha desgastat. Tots poden trobar de nou el seu espai si se’ls fa un bon rentat de cara. Però això té poc a veure amb la restauració. Haurem de parlar de recuperació o reciclatge. La restauradora Mercè Benavent és una ferma defensora de recuperar. “La restauració més tradicional té una part molt romàntica -explica-, per tota la història que té el moble. Però no sempre els mobles de la família són peces de gran qualitat que exigeixen i mereixen una restauració acadèmica. A vegades el valor d’una peça és purament sentimental, però no és del nostre estil o voldríem donar-li un altre aire més actual. És aleshores quan podem customitzar-los perquè quedin perfectes en el nou espai però conservant-ne l’autenticitat”, conclou.

Una formació no reglada

Al llibre Muebles. Restauradores y restauración (Editorial Laertes), Laura Moreu descriu les diferents tècniques de restauració que els especialistes utilitzen per conservar mobles antics. Curiosament, avui en dia encara no hi ha una formació reglada en restauració de mobles, una tècnica que durant molts anys s’ha considerat feina d’artesans qualificats. Durant anys moltes de les disciplines de la restauració de mobles han sigut un ofici per si mateixes: cadiraire, tapissaire, daurador, etc.

Criteris bàsics per garantir una bona restauració

A l’hora de restaurar un moble antic cal respectar unes línies bàsiques: màxim respecte a l’original, buscar informació per comprendre l’obra, trobar materials que siguin compatibles i assegurar-se que aquella restauració perdurarà, ja que no s’ha d’oblidar que cada procés de restauració és, en certa manera, una agressió a l’original. En aquest sentit, la restauradora Laura Moreu explica que, avui en dia, a les fires i subhastes, les peces de més valor són, precisament, les que no han sigut restaurades. “I quan fem aquesta restauració s’exigeix que estigui documentada amb detall. Així podrem saber que s’han respectat els materials i l’estil de la peça”. Tot plegat per respectar la pàtina original (canvis cromàtics i volumètrics que pateixen els materials amb el pas del temps) que, en mostrar l’empremta de l’antiguitat, revaloritzen el moble.