Publicitat
Publicitat

De Roma a Sidney: les tradicions de Cap d’Any

Trencar vaixelles, llançar andròmines per la finestra o menjar llenties són alguns dels costums més excèntrics per acabar l’any

Àpats copiosos, alegria desbordant, alcohol i campanades, exhibicions pirotècniques, multituds entusiasmades... Amb l’expansió de la cultura occidental, les festes de Cap d’Any segueixen unes pautes força similars a la majoria dels països del món que celebren aquesta tradició l’1 de gener, d’acord amb el calendari gregorià. Les diferències climatològiques i culturals, de latituds i fusos horaris, perden rellevància quan arriba la nit més esperada. Mentre els cels de les grans ciutats s’il·luminen amb focs artificials, es fan projectes i balanços, es reparteixen petons i abraçades i, sobretot, es formulen bons desitjos. En un món marcat per una incertesa quasi absoluta, la nit de Cap d’Any sol ser rebuda com un alè d’esperança, un convit a l’optimisme i a la diversió. Nova York, Sidney, Dubai, Londres, el Caire, Rio de Janeiro, Pequín, Berlín i Barcelona són algunes de les ciutats que s’afegeixen a una festa universal que, malgrat tot, presenta molts matisos en funció del país i el continent.

Raïms, llenties i plats trencats

A Europa, els grans de raïm que es prenen a corre-cuita són un costum exclusiu de Catalunya i d’Espanya, però hi ha molts altres països amb tradicions pròpies de la nit de Cap d’Any. A les cases angleses, per exemple, no acostuma a faltar-hi el Christmas pudding, que s’ha convertit en un element gairebé imprescindible de l’última nit de l’any. L’aiguardent, els plats a base de peix i les farinetes d’arròs són típiques de Noruega, mentre que a França opten pel revéillon -una aposta decidida per enormes quantitats d’ostres, foie i, naturalment, xampany- i a Itàlia comencen la notte di Capodanno amb un sopar en què les llenties són imprescindibles. Després de brindar per l’arribada de l’any nou, en moltes cases de Roma i Nàpols llancen andròmines per la finestra, una tradició que sembla emparentada amb la que tenen a Dinamarca de trencar les vaixelles velles. A més, a Grècia juguen a cartes, a Bulgària els homes es disfressen de monstres per foragitar els mals esperits i a Anglaterra tenen molt present el first footing : la primera persona que entra en una casa després de les campanades determina la sort de la família aquell any. En el cas d’Alemanya, molta gent deixa al plat restes del sopar que, simbòlicament, asseguren un rebost ben assortit per a tot l’any següent, i a les zones rurals d’Escòcia encenen foc en una bóta i la fan voltejar pels carrers.

Salves i repics de campanes

La majoria dels països africans acullen festes de Cap d’Any molt menys ostentoses que les que s’organitzen en altres continents. Malgrat això, hi abunden les celebracions i, com passa pertot arreu, les persones que s’ho poden permetre intenten passar-s’ho tan bé com poden l’última nit de l’any. A Mali acostumen a sacrificar ovelles i aus de corral, una pràctica que, per a la majoria de les famílies, representa un autèntic luxe. Un dels àpats africans més tradicionals durant aquestes dates és a base de pollastre.

Els sud-africans fan repicar les campanes de les esglésies i descarreguen salves. En moltes poblacions es disfressen com si fos Carnestoltes i ballen al ritme dels tambors. Un dels països africans que cada vegada rep més turistes per donar la benvinguda a l’any nou és Egipte. Els hotels i discoteques del Caire acullen festes sonades presidides pels petards i els focs artificials. Les famílies egípcies, en canvi, celebren l’esdeveniment en la intimitat i, això sí, es posen roba vistosa. Fins i tot les dones, que durant l’any solen anar vestides de negre, aquesta nit fan una excepció i es muden amb conjunts acolorits. A més, alguns habitants del Caire tenen el costum de donar la benvinguda a l’any observant la lluna des de la mesquita d’Alabastre.

De Times Square a Ipanema

Bona part dels nord-americans s’afanyen a fer un petó a algú just després de les dotze de l’última nit de l’any. En cas contrari, asseguren, estarien condemnats a 365 dies de solitud. El Cap d’Any de Nova York és dels més populars del món. A Times Square, moltes hores abans de la mitjanit ja no hi cap ningú. El descens de la famosa bola de cristall marca l’encesa d’un rètol lluminós amb el nom de l’any que s’enceta i dóna pas a una gran festa plena de jocs de llum, actuacions musicals, espectacles de globus i, sobretot, alegria. A l’altra banda dels Estats Units, nedadors agosarats comencen l’any recorrent els quilòmetres que separen l’illa d’Alcatraz i San Francisco. Les aigües són força més fredes que al Brasil, on és estiu i moltes persones celebren l’any nou en banyador. Són especialment conegudes les festes de Rio de Janeiro, especialment a les platges de Copacabana i Ipanema, on llancen al mar milions de petites espelmes flotants.

Tot i que va néixer a Espanya, el costum de menjar raïm amb les campanades s’ha estès a països com Mèxic, l’Argentina, Veneçuela, l’Equador, Xile i Colòmbia, per citar-ne uns quants. Coincidint amb el canvi d’any, els mexicans es posen roba interior de color vermell o groc: els primeres busquen la sort en l’amor; els segons, l’èxit en la feina. A Veneçuela preparen l’ hallaca -una massa de farina de blat de moro amb brou de gallina o pollastre- i a la regió argentina de Gran La Plata cremen uns ninots enormes mentre esclaten focs artificials.

Una oportunitat per començar de zero

Els japonesos tenen una tradició que deixa curtes les dotze campanades. Es tracta del Joia no Kane, una cerimònia budista en què es toquen fins a 108 campanades. Cadascuna serveix per foragitar desitjos terrenals propis de l’ésser humà. Decoren les cases amb fulles perennes i bambú, símbols de la vida eterna i l’honestedat. I sempre comencen l’any rient, perquè diuen que els durà bona sort. Els japonesos consideren que l’any nou és una oportunitat per començar de zero, per deixar enrere tots els problemes i preocupacions, oblidar les males estones del passat i mirar el futur amb optimisme. A la cerimònia del Prince Park Tower de Tòquio s’hi alliberen milers de globus plens de bons desitjos. A fora del Japó, alguns països asiàtics que celebren festes molt espectaculars són Tailàndia, Indonèsia i Singapur. L’any passat Dubai va batre tots els rècords amb uns focs artificials que, durant sis minuts, van travessar 100 quilòmetres de costa des de la torre de Burj Khalifa, la més alta del món.

Xiulets, botzines i crits

Als australians els agrada rebre l’any amb molt de soroll. Com que és estiu, acostumen a celebrar-ho a la platja. Sidney és un dels referents mundials en aquest tipus d’actes. L’espectacle de llums i focs artificials que s’organitza sobre la ciutat australiana, amb el Sydney Opera House i el pont de la badia com a teló de fons, és un dels més impressionants que es poden contemplar arreu del planeta.

Més continguts de