A les sobretaules de TV3 hem tingut suïcidis de tota mena. A la brasa en un iot a alta mar, penjant-se d’un arbre, atropellat pel tren... Ara, a La Riera s’han superat. El Guillem Almeda, el malvat empresari, vestit com a El Mikado. Els espectadors frisàvem per un harakiri com Déu mana. Dubtàvem, però, si la pobra Carme seria capaç de fer anar la catana amb precisió. ¡Però no! Ens vam haver de conformar amb un elegant kit per al te amb suplement de verí color verd Mistol. Tot servit com mana el ritual ancestral.
Però el millor va ser el diàleg carregat de cinisme que va mantenir una estona abans amb el Claudi: “Què hi fots aquí?”, li pregunta el Guillem quan se’l troba a la seva butaca amb una pistola a la mà. “He vingut a fer-te una visita”, li diu ell. “Suposo que deus haver descobert alguna cosa de mi que t’ha fet enfadar molt, oi?”, li torna a demanar. “Alguna cosa, sí”. El Guillem aleshores fa la pregunta clàssica que se li formula a qui t’espera amb una arma: “No vols prendre res?” I el Claudi, sarcàstic de mena, ho rebutja: “No, gràcies. No m’agrada el te verd”. El Guillem el vol convèncer com tots faríem amb algú que ens apunta amb una semiautomàtica: “El te verd té moltes propietats”. I el Claudi respon: “Doncs pren-te’n un parell de tasses, a veure si t’allarguen una mica la vida...” El Guillem li reconeix el mèrit: “Ara m’has fet gràcia”. Dues escenes després, l’espiritual i refinat empresari feia malves sobre la falda de la Carme. No tinc clar si va traspassar per efecte del verí; amb aquest guió i disfressat de geisha... ves que no es morís de riure.
