El TC atura el decret català sobre pobresa energètica
Amb la impugnació, el govern Rajoy demostra una sensibilitat social nul·la i hipersensibilitat centralista
El Tribunal Constitucional va suspendre ahir cautelarment una altra normativa catalana. Després de la llei de consultes, ara és el torn del decret sobre pobresa energètica que prohibia tallar el subministrament de llum i aigua durant els mesos d’hivern a les famílies amb pocs recursos. Com que no és un tema ni de bon tros menor -prop de mil famílies afectades ja s’hi havien acollit, però es calcula que 300.000 llars estan amenaçades de talls de llum o gas-, l’executiu d’Artur Mas busca ara la manera de trobar una solució legal per poder atendre els afectats. Si amb la llei de consultes el Govern ha tirat endavant el nou 9-N com si fos un procés participatiu, ara el conseller Felip Puig treballa en altres vies per minimitzar la paralització del decret de pobresa energètica, com ara una possible exempció de l’IVA de les factures energètiques durant els mesos de més fred, entre el novembre i el març.
L’argument del TC és que aquest decret genera una discriminació positiva per als consumidors catalans, en detriment de la resta de clients d’Espanya. Amb aquest plantejament, realment es fa molt difícil mantenir una autonomia de govern: qualsevol mesura específica que s’aprovi en una comunitat autònoma sempre pot generar un greuge comparatiu. Aquesta interpretació sens dubte forma part dels aires homogeneïtzadors i recentralitzadors que s’han apoderat de la política espanyola en el seu conjunt, aguditzats ara amb el procés català pel dret a decidir. Ho estem veient sobretot en el terreny educatiu amb l’obsessió del ministre José Ignacio Wert per trencar la singularitat de l’escola en català, però és un degoteig que afecta tots els camps. En aquest cas, a més, la cosa té més delicte, ja que el decret català respon al que estableix la normativa europea sobre consumidors vulnerables, la qual, paradoxalment, encara no ha estat assumida per la legislació d’Espanya. Per tant, el govern espanyol incompleix les directrius de Brussel·les i alhora denuncia la Generalitat davant del TC per complir-les. Així demostra una nul·la sensibilitat social i alhora es delata en la seva hipersensibilitat antiautonòmica, especialment aguda quan es tracta de Catalunya.
