INTENTEU DESXIFRAR aquest titular d’ahir: “El Suprem rebutja suspendre el recurs del govern espanyol contra el 9-N”. O aquest altre: “El Suprem rebutja el recurs del govern català contra la impugnació del 9-N”. Són titulars amb quatre o cinc negacions. Algú rebutja (negatiu) un recurs (negatiu) en contra (negatiu) d’una impugnació (negatiu) feta en contra (negatiu) d’una altra cosa. Costa d’entendre, tret que hi apliquis el sentit comú i parteixis de la base que, si és del Suprem o del TC, serà en contra del 9-N. Ras i curt, que el 9-N continua impugnat. Però no és casual que els titulars més factuals, més ajustats a la realitat, tinguessin aquest component d’enigma indesxifrable. Són titulars que fan de mirall de l’olla de grills, d’un embolic jurídic patètic forçat per la no voluntat (negatiu) de negociar que té aquest Estat convertit en una paret. Proveu de buscar un exemple en la vostra vida personal. Si un pare diu no a la petició del seu fill d’eliminar la seva ordre de no discutir les prohibicions de fer alguna cosa, és que realment no s’entenen, ni jo mateix sabria si al final pot fer alguna cosa o no. Si la teva parella et diu que no a la teva negativa a no callar quan no estàs d’acord que no et deixi protestar en contra del seu desinterès d’anar on tu vols, aneu buscant un bon advocat. Aquesta estratègia de fingir que un problema polític és judicial porta a una confusió i a una pèrdua de temps i d’esforços que delaten una gestió nefasta. Que titulars tan complexos de desxifrar els entenguis per intuïció, deduint que no et permeten expressar-te, és un símptoma d’una aparent complexitat formal sota la qual s’amaga un primitiu “perquè no em dóna la gana”.
