El Santino és un ximpanzé amb males puces: li agrada llançar rocs als que el van a veure al zoo de la ciutat de Gävle, a Suècia. Motius per estar enfadat no n'hi deuen faltar, tenint en compte que hi compleix cadena perpètua. El que és sorprenent és que dedica part dels seus matins, abans que obri el zoo, a recollir pedres i ordenar-les curosament en piles: prepara la munició per als atacs del dia. Què té això d'espectacular? Que és la primera evidència que un animal pot planificar amb antelació una habilitat que es pensava que era exclusiva dels humans.
D'ençà que es va descobrir la perícia del Santino el 2009, els experts no han parat de debatre si tot plegat era tan sols una coincidència. El comportament violent de mascles dominants és freqüent i l'amuntegament de projectils podria no estar-hi relacionat.
Ara, un estudi publicat a la revista Plos One proporciona noves proves a l'acusació: Santino ha començat a amagar pedres en certs racons per encertar millor les víctimes distretes. Queda bastant clar que el mico actua amb diürnitat i traïdoria. No tan sols els nostres parents pròxims se saben preparar per al futur, sinó que també semblen bons en l'art de l'engany. I després diuen que som els humans els que donem mal nom al regne animal.
