Francesc Homs: "És evident que aquesta vegada no enviaran els tancs"

Francesc Homs (Taradell, 1969) reconeix que la cruesa de la crisi econòmica aboca Catalunya a una cruïlla històrica en la seva relació amb Espanya. Des del seu despatx del Palau es mostra convençut que, aquesta vegada, va de debò.

CDC parla d'estat propi i hi ha un cert acostament a ERC... ¿s'està accelerant la legislatura?

És veritat que ara tenim la sensació de vertigen. Si algú ha estat 10 dies fora i torna ara es quedarà parat de veure la polèmica sobre la monarquia, la política exterior espanyola desballestada per tot arreu... Les coses s'han accelerat molt aquests dies, però estem seguint el guió que va dibuixar el president a la investidura amb la transició nacional. En aquest context hi haurà moments d'acceleració i d'altres de ralentí.

Per exemple, s'ha accelerat el desprestigi de la marca Espanya.

La imatge d'Espanya ja estava tocada, i si algú pensava que el govern del PP ho corregiria, resulta que estem igual que amb Zapatero. El govern de Rajoy no és gaire diferent des del punt de vista del prestigi i la credibilitat. I crida l'atenció com en tan pocs mesos ha consumit tant de crèdit.

Vostès, però, han donat suport al PP a Madrid en nombroses ocasions: ajustos, reforma laboral, llei d'estabilitat, amnistia fiscal...

Vam votar contra la seva investidura i ara hem presentat esmena a la totalitat als pressupostos. Nosaltres no votem per afinitat ideològica. Votem per interès. I especialment a Espanya. Però a Catalunya també. I com que ens interessa el pacte fiscal, doncs votem amb ERC. A la política no s'hi ve a fer amics, s'hi ve a resoldre problemes.

¿Confia que el PP s'avingui a obrir la negociació sobre el pacte fiscal?

Si Espanya i el seu govern ni tan sols pensen que això s'ha de negociar, que n'assumeixin les responsabilitats. Nosaltres ens sentirem obligats a prendre un altre tipus de mesures i proposar al poble de Catalunya que es prepari per a una època diferent. Estem davant del que es cantava del "pa amb oli". El "volem pa amb oli" s'està acabant. I si no ens el donen ens el prendrem.

El president Mas va parlar d'una hisenda pròpia. Aquest és el pla B?

És el "pa amb oli" que volem.

¿És versemblant fer-ho amb l'Estat en contra? ¿El Govern té alguna cosa preparada?

Quan toqui ja en parlarem.

Hi estan treballant?

No li dic ni que sí ni que no. No posarem el carro davant dels bous.

Aquest pla B suposa saltar-se la legalitat, i CiU no ha fet mai aquest pas...

Com a Govern no ens deixarem dir mai que hem trencat la legalitat. Nosaltres respectarem la legalitat de Catalunya. Tot el que fem respondrà a la legalitat del Parlament de Catalunya. No acceptarem que, amb l'argument que se'ns digui que per no respectar no sé quina llei de l'Estat, estem fora de la legalitat.

¿Està plantejant actuar com si el Parlament fos la cambra d'un estat sobirà?

Vostès deuen pensar que Catalunya no és una nació...

No, però en termes legals no està reconeguda com a tal.

En termes legals, davant d'una llei del Parlament de Catalunya que hipotèticament contradigui una llei del Parlament espanyol el Govern seguirà la legalitat del Parlament de Catalunya. I no ens deixarem dir que no és legal el que estem fent, perquè defensem que som una nació i entenem que la voluntat democràtica expressada pacíficament per un poble està per sobre de tot.

¿Llavors el pla B és actuar com un Parlament sobirà?

És que nosaltres ens creiem que el dret a decidir resideix en el Parlament de Catalunya. Per tant, hem de ser conseqüents amb això.

El PP ha entrat en el debat econòmic sobre la independència de Catalunya. Diu que ens empobriríem.

Això inaugura la campanya d'intoxicació. Estem a les portes d'una situació nova en què s'intueix que aquesta vegada Catalunya no es resignarà. És evident que no enviaran els tancs. Per tant, és de preveure que hi hagi una fase inicial de confusió, d'intoxicació, de generar por a la ciutadania. Això ja ha començat.

¿Estem preparats per a un escenari de confrontació? Sempre hi ha un cert grau d'incertesa...

¿Que no és incert el moment que vivim? ¿Que no ens passa que no sabem si cada final de mes tindrem tot el que necessitem com a país? El que sabem és que si continuem en aquesta dinàmica ens quedem pel camí, no tenim futur, i, per tant, o es canvia en un sentit mitjançant un acord o es canvia d'una altra manera.

Es pot fer sense el PSC?

Procurarem que hi sigui, però no ens hem de fixar tant si hi ha aquest partit o un altre, sinó quin és el suport social. La legitimació en democràcia ve pels vots.

O sigui, que tindrem la legalitat del Parlament i la força d'una consulta.

Per això parlava dels vots i del dret a decidir. Anirem a un escenari de demostració de força democràtica. I això és el que ens permetrà legitimar les nostres pròpies institucions i decisions. Podria passar que no hi hagués el PSC però sí una legitimació de vots tan gran que convertís aquesta absència en secundària.

Vostès han estat els primers de la classe amb les retallades. ¿Ha servit d'alguna cosa?

En aquest tema es posa molt de manifest que són dues cultures molt diferents. Hi ha un Govern a Catalunya que es posa a fer retallades, i guanya les municipals i generals; en canvi, a Espanya un govern guanya amb majoria absoluta i només en tres mesos ja pateix un correctiu electoral a Andalusia. Això no és nou, aquí vam fer la Revolució Industrial, i en altres llocs pasturaven cabres. Per això dic que és molt difícil que puguem sortir d'aquesta crisi en el marc espanyol.

La situació ara és radicalment diferent. Es parla que l'Estat podria intervenir Catalunya.

A Catalunya això és inviable perquè no ho acceptaríem mai.

Encara que estigui en una llei?

Pot intervenir una administració que tingui capacitat de posar diners. I això només ho poden fer els alemanys. Què faran? Si nosaltres estem retallant més que ells!

¿Aquests objectius de dèficit són raonables? Veuria bé una relaxació?

I tant, el que passa és que no ho podem decidir nosaltres sols.

Avui hi ha eleccions a França. I si guanya el senyor Hollande això podria passar.

Fixeu-vos que el senyor Rajoy es desfà perquè guanyi Hollande, i això em genera molta desconfiança. Perquè el model espanyol i francès no és el que ens ajudarà a millorar la competitivitat i refundar per fer sostenible l'estat del benestar.

¿Llavors prefereix que guanyi Sarkozy?

Jo crec que Sarkozy farà el mateix que Hollande. Dels francesos, igual que dels espanyols, ens en podem fiar poc. El tema clau és: ¿la política rigorosa de Merkel es podria matisar? Creiem que sí, però no girar com un mitjó. Catalunya és una taca de l'Europa septentrional al sud.

¿Com valora el Govern el decret de Madrid sobre televisions autonòmiques? ¿És una amenaça per a TV3?

En absolut. La defensa de la nostra llengua i el fet de ser una nació sense estat propi requereixen uns mitjans públics potents al servei de tothom. Al Govern ni li ha passat pel cap la privatització.

¿Com valora el Govern la tasca de Mònica Terribas com a directora de TV3?

De manera positiva.

¿Entendria llavors que el consell de la CCMA la substituís?

Un pot haver fet una bona feina, però després no estar d'acord amb la que s'ha de fer. I la senyora Mònica Terribas s'ha mostrat en contra del que ha aprovat el Govern i el consell d'administració de la CCMA.

¿El Govern es dóna per satisfet amb les disculpes del rei?

Sí, ha reconegut l'error.