Publicitat
Publicitat

SECTOR EDITORIAL

El món literari celebra els 25 anys de La llibreria de Torroella de Montgrí

El Cucut, una llibreria que ens ajuda a entendre el món

"Quants esglaons dius que puges per arribar a casa?", pregunta el propietari de la Llibreria 22 de Girona, Guillem Terribas, a l'escriptor Josep Maria Espinàs. "Un total de 140, però només quan s'espatlla l'ascensor", li respon. A tres metres ben just, en unes carpes instal·lades a peu de carretera, l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol està signant una dedicatòria a una noia d'uns 14 anys que l'observa amb ulls d'admiració més pel que ha sentit d'ell que no pas pel que ha viscut. Just a la taula del darrere, el Toni i el Ferran, carnissers de Torroella de Montgrí, alimenten els convidats amb els embotits fets a casa i la Glòria i el Xicu els donen begudes. També es poden tastar els pastissos de xocolata que ha fet Maria Teresa Calabús, la copropietària de la llibreria El Cucut, que ha deixat la recepta al costat de la safata.

L'ocasió s'ho mereix: El Cucut fa 25 anys i ha decidit celebrar-ho amb un berenar que tot i batejar-lo com a literari és, bàsicament, familiar. Hi són representats tots els esglaons del món de l'escriptura: des d'editors com Pilar Bertran, d'Edicions 62, fins a llibreters com el president del Gremi de Catalunya, Antoni Daura; escriptors com el mateix Espinàs i Pujol -que com a bon publicista porta a la mà el tercer volum de les seves memòries, que acaba de sortir a la venda-, i, evidentment, els lectors.

Els parlaments són curts, emotius i tenen com a protagonista la propietària d'El Cucut. "Proposo que algun llibreter de la ciutat vingui a fer pràctiques amb tu a l'Empordà", li diu la representant d'Edicions 62. "Gràcies, Maria Teresa, per ser un referent en el nostre món", afirma la presidenta del Gremi de Llibreters de Girona, Maria Carme Ferrer. "Heu fet molt bona feina", afegeix l'alcalde de Torroella, Jordi Cordón. Després de tants elogis, que resisteix sense que se li trenqui la veu, Calabús demana a l'expresident de la Generalitat que sigui l'encarregat de fer el primer brindis. Pujol demostra un cop més que és el de sempre i, tan bon punt comença, felicita la llibretera i li deixa clar que no farà cap brindis "però sí un discurs diferent". Amb la boca petita també es compromet a ser breu, tot i que sap perfectament que no ho aconseguirà. "Has muntat un espectacle a base de llibres, molts dels quals són escrits en llengua catalana, que tu m'assegures que vens", explica. "Això no és fàcil tenint en compte el moment complicat en què vivim", afegeix. Arribats a aquest punt, fa una pausa del seu fil argumental, mira Calabús i li reclama que no li ha portat una copa de cava, ella li ofereix la que té a les mans i amb tota naturalitat Pujol li respon: "Està buida i tan malament tampoc estem". Continuen els elogis i, acabat el primer brindis, es tornen a formar grupets en què es parla una mica de tot, des de les vacances fins a l'últim llibre que s'ha llegit. A l'interior de la llibreria, Espinàs atén una senyora de 72 anys que li demana que li dediqui el seu llibre El meu ofici . L'escriptor s'interessa per la seva lectora i al final li diu: "Només li demano una cosa: que per molts anys tingui aquesta bona cara".

Entre brindis i brindis la vetllada s'acaba, però els responsables d'El Cucut no volen oblidar-la. Han posat com a repte fer entre tots els assistents un llibre del qual només hi ha el títol, Brindis del berenar literari . El quadern comença: "Escrivim i llegim per entendre el món. Per tant, la llibreria és un lloc que ens ajuda a entendre el món, tota una responsabilitat i un privilegi. Gràcies per l'esforç i l'empenta i endavant". Quin serà el futur d'aquest nou llibre? La resposta és tota una incògnita, potser seran necessaris 25 anys més per esbrinar-ho.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT