DIRECTOR D''ELS MARGES'Mort de... amb quin qualificatiu professional s'ha de designar el col·lega i l'amic traspassat? Amb el de filòleg? Amb el d'historiador de la literatura? Amb el de crític literari? Amb el de docent universitari? Amb el d'activista cultural? Amb el d'especialista (en Raimon Casellas, en Modernisme, en novel·la de començaments del XX, etc.)? Amb quin? I, per què no, amb tots aquests qualificatius, i més que n'hi afegíssim?
Perquè tot això era, i molt més, a dreta llei, en Jordi Castellanos i Vila. Més val potser, però, deixar-ne el resseguiment de mèrits per a una altra avinentesa, quan ja l'inexorable pas del temps haurà actuat a manera de lenitiu de tanta pena com molts no podem estar-nos ara de sentir per la seva pèrdua.
I més val també focalitzar l'expressió del sentiment en la ponderació de dos únics aspectes, entre tantíssims altres, de remarcables en la trajectòria de Castellanos.
L'un és el que té a veure amb la seva capacitat de "comprensió imaginativa" (tal com l'entenia E.H. Carr) a l'hora d'explicar-se (i d'explicar-nos) el passat cultural. Sobretot el d'aquest país. Ell n'ha estat un dels més eficaços reconstructors, tessel·la a tessel·la, i a propòsit d'un període tan convuls i crucial com va ser el tombant de segles XIX-XX. Gràcies a ell, l'"invent" (en terminologia ara de Hobsbawm) del Modernisme català és plausible, fonamentat, versemblant. Som també el que som perquè gent com en Castellanos han fet que ens n'adonéssim i que hi perseveréssim.
L'altre aspecte concerneix el de la difusió de tot aquest saber. A través de classes, de conferències, de llibres. O de revistes. Com una de llengua i literatura que ell va contribuir decisivament a salvar com a mínim en dos moments prims, i posant-hi el coll tothora i sempre, fins avui, en què se n'albira ja per aviat el quarantè aniversari.
Caste, bon Caste, descansa en pau. Amb el teu exemple i el teu record segur que, almenys per uns quants dels que continuem per Alfaranja, la cosa no ha de quedar...
