L'aventura americana de Casas

BarcelonaEl magnat nord-americà Charles Deering va caure fulminat per l'obra de Ramon Casas. Primer el va sobtar Garrot vil ,en una exposició a Munic el 1901, i elcop de gràcia li va donar La càrrega ,al Saló de París del 1903. L'impacte que li va produir va ser tan fort que no es va aturar fins que va conèixer l'artista. "De París va viatjar a Madrid, amb un amic també pintor, Gari Melchers, i de tornada van passar per Barcelona i van anar a buscar Casas al seu taller", explica la historiadora de l'art i professora de la Universitat de Barcelona Isabel Coll, l'autora del catàleg raonat de la pintura de Casas i del llibre, publicat recentment, Charles Deering y Ramon Casas. Una amistad en el arte , el primer que estudia a fons la relació dels dos personatges.

En aquella visita, Deering va trobar Casas per casualitat, ja que feia poc que l'artista havia viatjat a Madrid perquè esperava fer el retrat d'Alfons XIII, i durant aquell temps va passar llargues temporades a la capital. Després de conèixer-se, no es van separar fins a la mort de Deering, el 1927. "Van mantenir una amistat més entranyable i real del que ens podem pensar. Els besnéts de Deering encara coneixen Casas. A tots dos els agradaven molt els cotxes, menjar bé, badar, fer-se bromes iròniques. La ironia que tenia Casas escrivint la tenia Deering parlant", recorda l'experta.

Casas va viatjar als Estats Units per primera vegada la tardor del 1908 i va tornar-hi el 1923 i el 1924. "Deering estava molt malalt, i el va anar a visitar dos anys seguits", apunta la historiadora. Una de les primeres obres de Casas que Deering va adquirir va ser El bohemi , un retrat d'Erik Satie. La pintura de Casas va tenir uns efectes irreversibles en Deering. L'industrial li va encarregar una nova versió de La càrrega , i el 1905 li va demanar que viatgés als Estats Units per fer un retrat de les seves filles. Com que Casas no podia -"la seva mare era molt gran i no podia fer un viatge tan llarg", explica Coll-, Deering els hi va portar a París. Marion i Barbara Deering van posar finalment per a Casas vestides de gala en un escenari no menys exquisit: una de les suites de l'Hotel Le Bristol de Faubourg Saint-Honoré. En aquesta pintura, inèdita fins a la publicació del llibre, Casas va fer palesa la seva admiració per Velázquez. Com a Las Meninas , va utilitzar el recurs d'un mirall per immortalitzar el seu amic al fons de la composició.

De la mateixa manera que a Barcelona Casas s'havia convertit en un dels retratistes preferits de les grans famílies burgeses, als Estats Units, de la mà de Deering, va immortalitzar alguns dels seus familiars i amics, tots pertanyents a les famílies més riques de la zona. Tot i trobar-se en un nou context -va visitar Nova York, Washington, Miami i Los Angeles, entre altres ciutats-, Casas es va mantenir fidel al seu estil i no es va adaptar al gust nord-americà. "Tot el que volia Deering eren quadres que tinguessin una essència espanyola, més que catalana, com La càrrega ", afegeix la historiadora. "Als Estats Units el valoren molt i aquí el posem dins un sac. Hauríem de fer com els d'allà", reclama Isabel Coll, que també està elaborant, en col·laboració amb el Museu del Modernisme Català, el catàleg raonat dels dibuixos de l'artista.

Isabel Coll ha pogut endinsar-se en aquest vessant de l'obra de Casas després d'obtenir el vistiplau de la Universitat Northwestern d'Illinois per consultar la part del llegat del magnat que custodia. La mateixa institució s'ha encarregat de la publicació del llibre, que ha aparegut en una edició bilingüe en anglès i castellà. A més, la historiadora de l'art ha analitzat per primera vegada les causes de la ruptura de l'amistat de Deering i Casas amb l'artista Miguel Utrillo arran de les vicissituds del projecte del Museu Maricel de Sitges, on Deering tenia previst deixar la seva col·lecció d'art. Utrillo, que parlava molt bé l'anglès, havia sigut l'intèrpret de Casas en la seva primera trobada amb Deering, però més endavant les coses es van torçar.

La creació frustrada d'un museu

Poc després del primer periple nord-americà, Deering tornar a visitar Casas a Barcelona des de París, abans de viatjar a ciutats com Sarajevo i Budapest. Quan el va portar a Sitges, Deering "se'n va enamorar" i va decidir construir-s'hi una segona residència, on també volia instal·lar la seva col·lecció d'art. "Va comprar l'antic Hospital de Sant Joan Baptista, que va ser la primera part del conjunt de Maricel", diu la historiadora. A través dels documents que s'han conservat, Coll ha esbrinat que Utrillo va ser l'intermediari en les compres de les prop de vint cases pròximes a l'hospital que l'industrial va anar fent al llarg dels anys i que Utrillo va posar al seu propi nom. Quan Deering ho va saber, ja que sempre que venia a Europa passava per Sitges o s'hi estava una temporada, li va demanar que ho regularitzés, però l'artista va fer el ronso. L'afer va acabar en mans dels advocats de Deering, i li va saber tan greu aquell incident que el 1921 l'empresari va decidir emportar-se la seva col·lecció als Estats Units. "Fins ara no s'acabava d'entendre per què Utrillo va marxar", apunta l'autora, que ha cedit els beneficis del llibre a la Fundació Ave Maria de Sitges.

Així, la localitat va perdre un important gruix d'obres, que inclouen artistes com Goya, el Greco, Zurbarán, Rusiñol, Mir, Sunyer i obres d'art medieval, del Barroc i del segle XIX. "A més d'adquirir obres aquí, havia traslladat a Sitges peces que havia adquirit arreu d'Europa i als Estats Units", explica la historiadora de l'art. Una de les peces més destacades d'aquests fons era l'emblemàtic Sant Jordi matant el drac , de Bernat Martorell, actualment exposat a l'Art Institute de Chicago. El llegat de Deering es va repartir entre diversos museus europeus i nord-americans, i altres obres continuen en mans dels seus hereus.