L’últim film d’Orson Welles veurà la llum

ParísDurant més de quatre dècades, els experts de Hollywood, inversors i somiadors han estat obsessionats amb la croada de recuperar The other side of wind [L’altre costat del vent], l’última pel·lícula inacabada d’Orson Welles. Els experts en cinema consideren que és la pel·lícula no estrenada més famosa, una obra èpica feta per un dels més grans cineastes.

Batalles legals inacabables entre els titulars dels seus drets han mantingut els 1.083 rodets de negatius agafant pols en un magatzem de París, tot i els nombrosos esforços per completar el film -una pel·lícula dins una pel·lícula sobre la reaparició d’un director vell i inconformista, interpretat per John Houston-. L’odissea pot haver acabat. La productora de Los Angeles Royal Road Entertainment ha arribat a un acord amb les parts en conflicte per comprar els drets. Els productors diuen que esperen tenir-la llesta el 6 de maig del 2015, l’aniversari dels 100 anys del naixement de Welles.

“Això és com trobar la Terra d’Oz o una tomba perduda -diu Josh Karp, autor d’un llibre sobre el film-. Aquesta pel·lícula és art imitant la vida i la vida imitant l’art. Ha esdevingut mística per tots els intents que hi ha hagut d’acabar-la i els intèrprets implicats”. Royal Road ha estat cinc anys perseguint els drets. Van haver de negociar una treva amb totes les parts: la companya i col·laboradora de Welles, Oja Kodar; la seva filla i única hereva, Beatrice Welles, i una productora iranianofrancesa, L’Astrophore.

Durant els últims 15 anys de la seva vida, Welles, que va morir el 1985, va treballar obsessivament en la pel·lícula, que narra com un temperamental director de cinema -un alter ego d’ell mateix- batalla amb l’establishment de Hollywood per poder acabar una obra trencadora i original. El repartiment incloïa Susan Strasberg, Lilli Palmer, Dennis Hopper i Peter Bogdanovich, en el paper d’un director prometedor.

Welles va finançar la pel·lícula acceptant papers a la televisió i convencent inversors. Un d’ells era Mehdi Busheri, cunyat del xa de l’Iran, que va acabar topant amb el director per les despeses de la producció i es va quedar els negatius, que per això van acabar en un magatzem parisenc. Però Welles va deixar editada una còpia de treball de més o menys 45 minuts. Misteriosament, la va aconseguir sostreure de París el 1975 dins una furgoneta i la va embarcar cap a Califòrnia. La filla del director acabaria sent propietària legal dels rodets originals, però la seva companya, la senyora Kodar, que té 73 anys, té la còpia muntada a casa seva, a Primosten, a la costa de Croàcia, on viu. “Signaré el contracte -ha afirmat Kodar-. El catalitzador és el centenari. Però fins que no ho vegi en pantalla, no diré que la pel·lícula està acabada”.

“Tothom s’adona que com més esperem menys persones hi haurà que coneguin els desitjos de l’Orson. És l’última oportunitat”, diu Frank Marshall, que va ser un dels productors executius de The other side of the wind i havia intentat durant anys completar l’obra, juntament amb Bogdanovich. Marshall i Filip Jan Rymsza, de Royal Road, van ser els negociadors. Rymsza -que compta amb el suport d’un inversor privat que no ha desvelat- ha vist els rodets originals per primer cop aquest mes. “Va ser un alleujament comprovar que estan en tan bones condicions i en les caixes originals”, diu.

Amb l’acord signat, el següent pas és enviar els rodets a Los Angeles. Marshall i Bogdanovich muntaran la pel·lícula. “Tenim notes d’Orson Welles. Hi ha escenes que no van ser del tot acabades, i hi hem d’afegir la música. Ho farem. No trigarem gaire, amb la tecnologia actual”, diu el productor.

L’origen del guió va ser una trobada el 1937 entre Ernest Hemingway i un jove Welles que havia explicat com l’escriptor, begut, es va burlar d’ell dient-li que era “un d’aquests nois efeminats del teatre”. Quan Welles li volia tornar la broma, li va llançar una cadira pel cap: la seva amistat era volàtil. La vida del personatge principal té ressons de Hemingway: el suïcidi del pare, el dia de la seva mort, l’amor a Espanya. Welles explora l’últim dia de la vida del director de ficció abans de morir en un accident de cotxe -un accident o un suïcidi.

Bogdanovich diu que està a punt de dur a terme la promesa que va fer a Welles als anys 1970. “Es va girar cap a mi casualment durant un dinar i em va dir: “Vull que em prometis que acabaràs la pel·lícula si em passa alguna cosa”. Em vaig sorprendre i li vaig dir: “No et passarà res”. Ara el repte ja només és imitar l’estil únic de Welles.